El rellotge, la brújula del temps

Com tots sabem segons algun diccionari que he trobat per casa el rellotge és un aparell que serveix per calcular el temps, i és tan vell que no es coneix ni inventor ni país d’origen, però gràcies a les escriptures es sap que una de les seves primeres aparicions fou al voltant de l’any 1500 a.C, però no fou fins l’any 1300 que es van construir a Europa els primers rellotges mecànics, i el primer rellotge públic que donava les hores fou a Milà, l’any 1335.
Podríem estar parlant de què un rellotge és una màquina contínua ( que no té perquè parar ), sempre hi quan no sigui un rellotge digital, ja que està compost per una sèrie de mecanismes que oscil·len a un ritme constant, ja sigui un pèndol, un motllo o un vidre d’ametista.
Abans de ser inventats els rellotges que esmentem s’utilitzaven els de sol ( no gaire fiables ), els de sorra ( per contar enrere, no superaven més d’una hora ) i els rellotges d’aigua ( eren gots amb un petit orifici que treien aigua d’una manera constant, segons l’aigua que hagués caigut sabien quan temps havia passat.

Gràcies a unes investigacions a càrrec de Galileu sobre una llampera de la catedral de Pisa, que va veure que oscil·lava contínuament i al mateix temps , Christiaan Huygens va inventar el rellotge de pèndol l’any 1658.