dimarts, 4 d’agost de 2009

El rellotge, la brújula del temps

Com tots sabem segons algun diccionari que he trobat per casa el rellotge és un aparell que serveix per calcular el temps, i és tan vell que no es coneix ni inventor ni país d’origen, però gràcies a les escriptures es sap que una de les seves primeres aparicions fou al voltant de l’any 1500 a.C, però no fou fins l’any 1300 que es van construir a Europa els primers rellotges mecànics, i el primer rellotge públic que donava les hores fou a Milà, l’any 1335.
Podríem estar parlant de què un rellotge és una màquina contínua ( que no té perquè parar ), sempre hi quan no sigui un rellotge digital, ja que està compost per una sèrie de mecanismes que oscil·len a un ritme constant, ja sigui un pèndol, un motllo o un vidre d’ametista.
Abans de ser inventats els rellotges que esmentem s’utilitzaven els de sol ( no gaire fiables ), els de sorra ( per contar enrere, no superaven més d’una hora ) i els rellotges d’aigua ( eren gots amb un petit orifici que treien aigua d’una manera constant, segons l’aigua que hagués caigut sabien quan temps havia passat.


Gràcies a unes investigacions a càrrec de Galileu sobre una llampera de la catedral de Pisa, que va veure que oscil·lava contínuament i al mateix temps , Christiaan Huygens va inventar el rellotge de pèndol l’any 1658.