divendres, 29 de maig de 2009

El so, no el dels sentits...

Podem passar pel costat de la via del tren, o entrar a una súper discoteca, o inclús a un concert de rock que tard o d'hora acabarem posant-nos les mans a les orelles.
I és que podem distingir el so del soroll. Segons l'enciclopèdia catalana el so és la "sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d'ona sonora." . Però, quina diferència hi ha entre el so i el soroll?

So, és una cançó de música clàssica, so, són uns ocellets piolant, el so són suaus ones que viatgen a través de l'aire fins arribar al nostre sentit d'oïde.

La mala música és una mala perturbació de la música base, al revés amb la bona música, doncs, casolanament, podríem dir que el soroll és una perturbació aguda/greu o forta d'un so base. Només cal posar a volum cent un dels més bonics sons de la natura que el transformarem en un dels sorolls més escandalosos.
Si cliqueu en aquesta imatge que es veu en petit, podreu veure quin és el so amb db més baix ( el soroll més fluix ) fins al so amb més db ( el soroll més fort )

dilluns, 25 de maig de 2009

Invents curiosos, però útils?

Des de que els humans tenim coneixement que hem anat inventant diferents objectes d'una utilitat definida. Podríem parlar de que l'escriptura va ser, i ha estat, l'invent més important d'aquests últims 5000 anys. Ens ha permès un munt de coses, entre elles, la seva finalitat més important, la comunicació escrita.
Si feu un clic aquí podreu observar tota una sèrie de curiosos objectes, que podríem determinar com a invents, que alguna utilitat tindran. Des de la comoditat pels compradors fins al diseny i al toc que li pot donar a casa teva, estem parlant d'un petit nombre d'exemples de tants curiosos invents que hi ha en el món.

Nosaltres voldríem destacar un còmode posa ous en el qual tindrem les dotzenes ben contades, o inclús un petit jardí artificial que pots col·locar davant del teu televisió per estirar-te i gaudir de les imatges. I què us semblaria una mà que a l'estirar-la t'obre la porta? Doncs és un altre invent que podeu trobar en aquesta pàgina web.

És curiós veure que persones es dediquen a inventar objectes amb estil i diseny, trencant-se el cap, però pensant que un pel hortera, ningú els hi comprarà.

diumenge, 24 de maig de 2009

Estem a prop de les cent entrades...

Com que estem a unes poques entrades del número 100, al vida de món, hem decidit innovar-nos una mica pel que fa el diseny del blog. Qualsevol suggerencia que ens vulgue fer, pel que fa el diseny, envieu un correu amb la vostra opinió a vidademon@hotmail.com, i digueu la vostra.
Per començar, ja hem canviat un aspecte important, com ja podeu veure al final de les entrades posa continua llegint, amb la qual cosa en la pàgina principal veus el principi de l'entrada i clicant-hi podeu veure el final.
Volem continuar innovant, per això també, enllacem d'una manera molt més estètica les altres pàgines posant clica aquí. I a partir d'aquesta entrada, al final de cada de elles, afegirem la nostra firma:


Per l'entrada número 100 ens agradaria fer una gran entrada, si tens alguna proposta escriu-la i ens l'envies al correu que us hem mostrat anteriorment.

divendres, 22 de maig de 2009

El català, aquell gran desconegut...

La llengua que utilitzem en aquest blog és, probablament, la més problemàtica que existeix en Espanya. I és que són els Espanyols els que diuen que en Catalunya el castellà està perseguit, que a les escoles es proibeix. No serem nosaltres els que entrem en aquest tema, però si volem ser els que hi penetrem.

Som molt fidels amb la nostra llengua, però ho som lo suficient? Sabem que el canvi del llatí al català va ser tan lent que fou gairebé inperceptible?

El català és una llengua romànica , resultant de la evolució local dels romans parlant el llatí. Els canvis redicals es van desenvolupar el segle VII i VIII, l'aparició de mots i d'àdhucs en les frases de català pur van fer canviar encara més aquest dialecte del romà. Fou en el segle X i XI, que apareixen paraules o inclús frases intercaladas en un nou idioma el qual ja podríem denominar com a català.
El català surgeix dels Pirineus i s'exstè fins al sur. Des de llavors hi ha uns 8 milions de parlants i és oficial en Andorra, Espanya, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Evidentment que Catalunya sense el català no seria res, tampoc ho seria sense els seus poemes, però això us deixem amb un "poema"/cita d'en Maragall ( de l'avi Maragall )

La meva terra : Catalunya
La meva parla : El català
La meva dansa: La Sardana
El meu desig : La
llibertat

dilluns, 18 de maig de 2009

Polèmica en l'hime del Atlètic-Barça

Les persones que van presenciar el partit que es va disputar el passat dimecres 13 per TVE, van poder veure que l'himne d'Espanya no es va donar al principi del partit, sinó que es va transmetre en la mitja part.
La hipòtesi és de que l'himne nacional no es va transmetre pel simple fet de les pitades que sofriria la música entre els aficionats del Atlètic i del Barcelona, cosa que no afavoreix sentir un himne nacional per la televisió nacional d'Espanya.
Podem comparar, que mentre que per tv3 es podia sentir, junt amb les pitades, l'himne per TVE estaven transmetren les aniliacions ( podeu veure el vídeo a
Video CurióS ).

Aquest vídeo a creat molta pol·lèmica aquests últims dies, i per treure pit, va parlar el director de la RTVE i va dir el següent:

En ningun momento se ha dado una instrucción para
ocultar lo que sucedió en Mestalla, lo contrario, se dieron instrucciones para
que todo fuera bien. Se trata de un error humano.

La hipotèsi que més es creu és que televisó Espanyola ho fes expressament per ocultar els xiulets ( sort que estem en un país de lliure expressió ) de Mestalla, és a dir, que no fos una equivocació. Si van fer el que ells van voler, com sempre, va haver de pagar un pobre home, el director esportiu de la cadena, que va ser destituit després dels fets.

divendres, 15 de maig de 2009

El cotxe, el cuc de terra

Gràcies a eBay us oferirem un petit resum sobre el que anomenem un cuc de terra que pot arribar als 240 km per hora, però el cotxe mai ha estat com el podem veure ara i és que els primers cotxes van ser propulsats a vapor i les seves despeses s'elevaven a molts gastos i , a diferència d'ara, els que tenien un cotxe eren uns totals privilegiats .

L'any 1801 van aparèxier els primers taxis a vapor, més tard, es van desenvolupar uns carros a vapor que tenien una capacitat d'unes 18 persones. Aquest invent fou un luxe fins l'any 1860 quan el velga Etienne Lenoir va inventar el primer motor a prupolsor, en aquella època tota una novetat, i després de grans invents, dos anys més tard l'Alemany Gottlieb Daimler va inventar l'automòbil propulsat amb combustible intern.


Al llarg del segle XIX es va continuar pensant amb la idea fins l'any 1894 que els germans Cederlhom van desenvolupar el motor bicilíndric. Aquell mateix any un diari Francès, convoca una carrera de cotxes de 126 km, en el que competirien els cotxes més ràpids del moment.
Cal destacar que l'any 1906 el rei Alfons XII accepta la presència d'honor de l'entitar del Automòbil club de Barcelona, és a dir l'actual RACC.
El RACC és sí mateix, un dels majors organitzadors de curses d'automòbils en el món, com la Fórmula I o el mundial de rallies

dimecres, 13 de maig de 2009

Les màquines del futur, les màquines voladores...

Si poguéssim anar uns bastants anys enrera i diguéssim a la gent del passat que en la nostra época hi hauran unes màquines voladores que funcionen a través de motors i de prupolsors no ens creurien i segurament ens tractarien per bojos i intentarien cremar-nos.

I és que l'avió és un somni fet realitat que es remunta a fa molts anys, ja que tothom en tota la història a volgut volar, i ja ho representaven els homes prehistòrics en les seves representacions artístiques. Primer va ser Da Vinci, amb els seus primers intents però finalment fou John J.Montgomery, l'any 1883 quan va realitzar el primer vol controlat amb una màquina més pesada que l'aire, un planeador.
Propiament dit el primer avió va ser creat per Clément Ader, el nou d'octubre de l'any 1890 quan va crear un màquina capaç de despegar i volar 50 metres.

Posteriorment, va repetir el fet amb l'avió II que va despegar i volar 200 metres i l'any 1897 un tercer avió va volar 300. metres.
Hi ha varies classificacions d'avions, des dels diferents tipus d'ales fins als diferents tipus d'aterratges i diferents companyies d'avions, que ens ofereixen diferents ofertes.

divendres, 8 de maig de 2009

ViDeo dE BLog

Després del suplement i del blog de cinema, ara hem publicat un blog creat pels de vida de món™ que tracta sobre tots els vídeos que trobem per la web que sigui curiosos, divertits, d'entreteniment...

Tots aquests vídeos els trobaràs a : http://videocurios.blogspot.com. Com hem fet altres vegades, trobareu l'enllaç del blog a les pestanyes que es troben a la capçalera del blog.
El blog el continuariem gestionant l'Àlex Quintero i en Pau Mercier, com ja fan en aquest blog, el vida de món ™.
Aquest cop, innaugurem el blog amb un vídeo trobat a Internet, on el seu creador ha hagut de treballar de valent per poder exacutar aquest perfecte vídeo. Per respectar els creadors dels vídeos, en les entrades publicarem l'enllaç de les seves oficials pàgines web.

dilluns, 4 de maig de 2009

El xip, fa molt del que no sabem.


El xip és un petit circuit integrat que fa diferents funcions en ordinadors o dispositius electrònics, aquest és el resultat que trobaríem si busquéssim la definició de xip en el diccionari de la llengua espanyola en la seva versió digital. Però, si el que vulguéssim és ampliar la informació, la wikipèdia ens informa de que un xip és una petita pastilla de silici, d'alguns mil·límetres quadrats d'àrea sobre els quals es fabriquen circuits elèctrics...

Una vegada ja hem observat i anal·litzat les dues definicions arribem a la conclusió de que la feina que va fer Werner Jacobi ( un ingenier aleman ) l'abril de l'any 1949 no va ser una feina gaire senzilla, però aquest treball només va ser omplir una sol·licitud i, fou més tard quan un científic de radards, Geoffrey W.A.Dummer concederia a Jacobi la integració dels circuits.

A mesura que avançava la tecnologia, els xips també avançaven, fins a arribar a desenvolupar totes les feines que fa un ordinador.