dissabte, 30 d’agost de 2008

El fi dels temps

Mai us heu preguntat com acabarà tot? Científics anglesos determinen que el fi dels temps serà igual que el comencement però tirant enrera, n'hi han diferents hipòtesis que determinen el comencement de la via làctia, de moment el més demostrat és una explosió, una supernova, el big bang.

Una curiosa teoria: Com he dit abans hi ha una teoria que diu que el fi serà com el principi però al revès, com si estiguèssim rebobinant enrere i aquesta curiosa teoria explica que per exemple enlloc de nèixer sortirem de les nostres tumbes i després d'una vida normal aniriam al úter de les nostres mares, la pluja seria cap a dalt i el menjar enlloc de digerir-se sortiria de l'estòmac, llavors els gols sortirien de la porteria.... La veritat és que aquesta teoria jo no me la crec gens.
El que si que han tractat molt d'aquest tema és que... ara cada cop l'univers es va fent més gran i al final i haurà un moment que anirà disminuint fins a arribar a un microscopic punt, llavors la concentració d'energia faria una explosió que tornaria a començar tot.
Aquesta és la teoria que expliquen que li passarà al sol, cada cop el sol s'anirà fent més gran, al ser més gran tindràn un camp gravitatori que atraurà a tots els planetes d'estroint-los, després s'anirà fent més petit fins arribar a ser com una piota de futbol i extallarà per fer un nou sistema solar. ( teoria bigcrunch l'expensió i la diminusió de l'univers)

dilluns, 25 d’agost de 2008

La fama

La fama, el que ens fa tornar tant bojos.... Molta gent, més que res nens, de gran vol ser famosa. Famós, per què? En quin sentit? Molta gent vol ser famosa pels diners, la fama és una d'aquelles coses que et pot fer millorar la vida o enpitjorarla.
Ser famós pot tenir molts inconvenients, el que més són els diners. Molta gent et desitgerà mal sabent tot el que poseeixes, et poden sagrastar un fill, robar...

A mi m'agradaria més ser reconegut al futur que no ser famós ara i no ser reconegut en el futur, i tu que prefereixes?

diumenge, 24 d’agost de 2008

Els fets paranormals: classes de persones

Molta gent diu que tots els fets paranormals és poden explicar amb la ciència. Jo com aprecio tot el que la natura ens dóna dic que alguns dels fets paranormals que passen no es poden explicar amb la ciència.
Ara no vull parlar sobre quins es poden explicar i quins no, sinó que quines persones són les que opinen que sí es pot explicar amb la ciència i quines et poden dir que no.

Les que diuen que sí: Les persones que diuen que no són les que tenen por al fet, és a dir, en el cas de que es pugui veure un fantasma molta gent que tingui por et dirà que es pot explicar, com que ha sigut una manta, o un vent blanc... Aquesta és la classe de persones que tenen por al fet i que per no donar-li més voltes et diuen que tot té una explicació. Evidentment que les persones que diuen que ha passat el que s'ha vist són les que no tenen por.

Ara ja saps quines són les persones que tenen por davant dels fets paranormals per molt que et diguin que no en tenen.

Som fruits de la casualitat

Algun cop ens hem parat a pensar, que hauria passat si la meva mare aquell dia no hagués anat a aquell concert i no hagués conegut al meu pare ( en cada cas persona ), si els nostres pares no s'haguessin conegut nosaltres no existiriem. O amb més categories si la nostra avia aquell dia no hagués anat a treballar al camp i no s'hagués topat amb el que és el nostre avi, no existirien els nostres pares ni molt menys nosaltres. Per això és pot dir que nosaltres som el fruit del destí, som la creació de l'atzar, podem provenir d'uns 20 segons que pot durar una conversació "amorosa" o d'unes centéssimes que pot arribar a passar en un txoc. El destí juga amb les nostres vides, ara ens podem obsesionar amb que si de joves solters ens ofereixen uns amics anar a la discoteca i dir que no vols anar perquè no et ve de gust possiblament hauriem deixat de conéixer la que seria la mare o el pare dels nostres fills o l'avi o avia dels nostres néts.

l'atzar i el "jefe"

Aquesta esdeveniment que us vull explicar fa referència al tràgic accident que va succeir el passat dimecres 21 d'agost a l'aeroport de "Barajas". Com ja deveu saver, van haver uns 153 morts i molts ferits, però jo vull explicar la història d'una parella que va perdre el vol però a la vegada va recuperar la vida, gràcies al seu cap.Tot comença amb un plentajament de vacances que es van preparar una parella, em sembla que es diuen Emma i Pepe, que volien anar de vacances a una ciutat del que no s'ha parlat a la prensa.El fet és que la parella va demanar, concretament la Emma, va consultar al seu cap si li podien donar el dia 21 com a lliure, el seu cap li va dir que el dia 21 no podia ser, però si volia li donava el dia 22 com a lliure, la parella va acceptar les seves paraules i van canviar el vol de dia, enlloc del dimecres 21 volarien el dijous 22 per efectuar les seves vacances.Com us podeu donar compte al final no van pujar a l'avió que tenia que tenia que sofrir l'accident, sinó al de l'endemà, tot fet de la casualitat.Podríem dir que li deuen la vida al seu cap per no deixar-li volar, jo, li dic atzar.

El món és molt petit

Aquest blog l'he titulat "vida de món" perquè és el moment que vívim. Aquesta entrada l'he titulat amb aquest nom fent referència d'un fet que vaig poder presenciar a les últimes colònies que he afectuat. Normalment això de dir que el món és molt petit es fa servir quan vas a un lloc llunyà i et trobes amb una persona coneguda de la teva providència, és a dir, d'on tu véns. Quan succedeix aquest esdeveniment normalment és fa servir la expressió en castellà; El mundo es como un pañuelo".Però anem al que déiem, a les pasades colònies vaig anar junt amb uns amics a la Seu d'Úrgell i uns companys d'estades es van trobar amb una professora de la seva escola, en el mateix lloc on nosaltres residiem, just al moment de marxar. Ells junt amb la professora provenien de Girona ciutat, i es van trobar amb el punt exacte a la Seu, Lleida.Molta gent li diu casualitat, però jo segueixo dient que.el món, en aquest cas Catalunya, és molt petit.Ara parlarè sobre un altre cas. L'àlex, company de classe, provè de Molins de Rei. Amb la seva familia se'n va anar a Coma-ruga, poble del Garraf, i en un moment concret en el dia concret es troba amb el seu professor de sisè de primària, molta gent li pot dir que aquests fets passan a l'atzar, però jo segueixo dient que el món és molt petit.N'hi han molts altres exemples dels que no en conec el detall o que no m'en recordo i que no he apuntat, però us puc assegurar que com a mínim d'aquests fets n'han passat un milió de cops en un moment concret.

Una historieta...

Aquesta història que podreu llegir ara segur que us farà pensar...

JUAN SIN PIERNAS

Aquesta és la història de Juan sin piernas. Era un llenyataire molt traballador, i un dia cansat d'haver d'utilitzar la destral va anar a comprar-se el que seria una ajuda de vida, la serra elèctrica.En arribar a casa va voler probar la serra elèctrica sense saber abans com funcionava. La va treure de la seva funda i la va engegar. Ell no sabia que costés tant de manejar, i el fet va produïr que es tallés les dues cames, com bé batejava el seu nom de sense cames.Un cop ja l'havien operat el Juan sin piernas va anar a visitar el psicòleg. Li va explicar que des de que va perdre les cames els seus amics passen d'ell. Deia que abans cada divendres un amic seu el venia a buscar per anar a la discoteca, o un altre dia el venien a buscar per petar la xerrada o fer activitats.El psicòleg va entendre la seva situació i li va dir que el que havia de fer era buscar-se nous amics que estiguessin en la seva situació, és a dir, sense cames.Un cop el Juan va arribar a casa va desenfundar la seva serra elèctrica amb la intenció de tallar-li les cames als seus amics.Fi. Jorge Bucay, cuentos para pensar.