dilluns, 1 de març de 2010

La foto curiosa


Què et diu la primera impressió? Tot i que no ho sembli que aquest ascensor té superfície sí que la té. Tan sols és una campanya de publicitat, de la marca de cafès que es veu en la paret, amb molta mala baba. Segur que algú li ha provocat més d'un ensurt.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Quins són els noms dels catalans???

En aquest apartat veurem com es diu el català i la dona catalana tot analitzant les estadístiques proporcionades en la pàgina d’estadístiques de Catalunya, l’Idescat.
Primer, comencem pels més petits de la casa analitzant quins noms van posar els pares als seus fills.

Pel que fa als nadons mascles nascuts l'any 2008 el nom de nens més freqüent posat a Catalunya és el de Marc, amb un total de 1419, totalment superior respecte al segon nom, que és Àlex, amb una freqüència de 963. Els segueixen el nom de Pol, amb 926, el nom de Pau, amb una freqüència de 884, i en cinquè lloc trobem el nom d'Arnau, amb 799, per sobre de David, amb un total de 771.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pel que pertoca en l'àmbit femení, la cosa està molt més igualada.
Al capdamunt de la classificació, i per tant el nom més posat, es localitza el nom de Paula, amb una freqüència de 1061, molt seguit de Carla, que va donar nom a 1006 nenes, que es troba per sobre de les Lucies catalanes, que en són 998 ( només vuit menys que Carla! ). Laia amb una freqüència de 966 segueix a la quarta posició respecte de l'any anterior, i per sota, es troba el nom de Júlia, que en tan sols un any ( del 2007 al 2008 ) ha caigut de la primera posició del rànquing català fins a la cinquena, aquesta amb una freqüència de 902.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Una vegada analitzats els noms dels nadons, anem a veure com es diu la població catalana en general ( és a dir de totes les edats ).
El nom que predomina a Catalunya en els homes és José, amb una freqüència de 126.389, i en les dones és Maria/María, amb una freqüència de 119.429. Per sota d’aquests els classifiquem en Noms masculins ( dels homes ) i noms femenins ( de les dones ). A continuació us oferim les dades.
Com ja hem dit anteriorment, José és el nom que predomina en la nostra comunitat autònoma amb una freqüència de 126.389, perseguit dels catalans anomenats Antonio, que té una freqüència de 121.122, per sobre de Francisco, amb una freqüència de 95.264, i de Juan, que té una freqüència de 85.460. En la cinquena posició trobem els catalans que es diuen Manuel, amb un total de 84.948, i finalment tanquem la nostra llista ( que podria ser enorme! ) amb els Jordi, que tenen una freqüència de 74.243. ( Una mica penós el fet de que a Catalunya tinguem que recórrer a la sisena posició per trobar un nom català ).
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pel que fa les dones, com ja hem esmentat anteriorment, Maria (en català)/ María (en castellà) és el nom més abundant en el sector femení català, seguit de Montserrat, amb una freqüència de 89.178. Per sota trobem el nom de María del Carmen ( aquest sí que en castellà! ) amb una freqüència de 75.219, en quarta posició trobem el nom de Carmen, amb un total de 73.426, i en cinquena posició trobem el nom de Josefa, amb una freqüència de 60.516 per sobre del nom Marta, que dóna nom a 51.333 catalanes.

Treball realitzat per Pau Mercier utilitzant les dades obtingudes d'Idescat.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Serà aquest el fruit d'insertar a les clases ordinadors...?

A continuació us oferim una carta que hem tret d'Internet que reflexa perfectament el resultat d'insertar els ordinadors a les clases:

Me llamo Marta y soy alumna de 5º de primaria.

La semana pasada nos trajeron un montón de ordenadores, para todos menos para el profesor. Nos pusimos muy contentos porque pensamos que también nos pondrían aire acondicionado en verano (nos morimos de calor) y que traerían una pizarra nueva, sin reflejos y en la que se pueda escribir sin que la tiza resbale, sillas y mesas nuevas adecuadas a nuestra estatura, estanterías y una taquilla para nuestras cosas. Pero no, sólo trajeron ordenadores. Y sin lupa porque son muy pequeños, pero eso da igual.

Por lo menos nos lo han regalado enterito, porque mi primo de Ripollet dice que mis tíos han tenido que pagar la mitad del portátil, por eso de ser catalanes. Esto no lo entiendo muy bien.

El primer día no hicimos nada con ellos porque tiene un sistema que es diferente al que tenemos en casa, un tal Linux, y que el maestro no conoce.

En realidad no sabe nada de informática. Dijo que ya miraría algo, pero María, otra empollona, le contestó que ella podía enseñarle, pues en su casa tiene un ordenador y sabe manejarlo. Todos nos reímos, pero el maestro, no.

El maestro también dijo que eran para nosotros y que nos los podíamos llevar a casa. Yo cogí el mío y lo guardé en la mochila, pero a mi amiga Mati se le cayó y se le rompió todo -el maestro le hizo una foto-. A Luis se lo robaron unos gamberros mientras volvía a casa y a Santi se lo rompió Mateo, el niño que nos pega a todos.

En clase los que más usan el ordenador son Toni y Andrés. Son dos niños un poco retrasados y que antes sólo molestaban. Ahora con el portátil les ponen una película de dibujos y están más callados.

Ayer nos explicaron cómo sacar información de internet y nos mandaron deberes para buscar en casa. Mi papá, que ahora no trabaja, dice que no tenemos dinero para internet, por eso no he podido hacer los deberes esta semana y ya me han regañado en el cole. Por eso, además de los libros y cuadernos, también cargo con el ordenador. Ahora ya no uso mochila sino el troler de mamá de cuando podíamos ir de finde o de viaje.

A mi hermano mayor en el insti también le van a dar uno y él está muy contento pues dice que podrá colgar fotos y chatear con las chicas.
También me ha dicho que, a partir de ahora, no tendrá que fijarse en las faltas de ortografía pues el ordenador las corrige automáticamente.

Es maravilloso, también, porque antes las clases eran pesadas y largas y ahora duran 10 minutos o menos. A muchos compañeros no les funciona; otros les tarda tanto en ponerse en marcha que para cuando lo consigue suena el timbre de salida.

Y sin olvidar que los electricistas nos dejaron tres días en el patio poniendo enchufes porque la batería no dura nada y nos hacemos un lío de cables en la clase que podemos jugar al enredos.

Como las cosas que trae el maestro no se pueden abrir, dice que pondrá las notas según le demos más o menos la lata y según el tiempo que tardemos en abrir el invento.

Se acabó estudiar, la calculadora y las reglas. Y sacar punta, tener buena letra y tener un cuaderno de diez. Es fantástico. Pobrecillos los que aún están en 4º porque los veo muy estresados.

Yo me paso la mañana con el Google Earth. Ya me lo sé de memoria y no tengo otra cosa que hacer.

En matemáticas, es lo mejor: sólo tienes que elegir entre tres respuestas y además te dan otras tres oportunidades.

Y si en lengua no te sale algo, lo buscas en internet y ya está.

Finalmente todos sacaremos sobresaliente porque leer ya sabemos, pero vamos a aprender a comprender. El maestro dice que es una competencia básica.

Es genial.

Marta

diumenge, 14 de febrer de 2010

Compendre l'univers en poques paraules

En aquest blog ja hem anat resolent alguns dubtes que puguis tenir sobre l'univers. Quan es va formar?? De què està fet?? Aquest univers és el primer o simplement una part de molts??

Els científics creuen que tot va començar quan una partícula més petita que un mateix àtom va explotar, el famós Big Bang. A partir d'aquell moment, boles de lava produïdes per l'alta temperatura del fet es van començar a refredar creant els primers planetes ( com la Terra ).

Es creu que han passat més de 15.000 milions d'anys des de l'origen del nostre univers, i amb tot aquest temps, la raça humana mai ha sabut, i potser mai sabrà ( fins aquí molts anys ) de què realment està fet l'univers. És per això que els científics, des que tenen raó de seny, han lluitat buscant formes hipotètiques per explicar allò que passa al nostre voltant. Aquest





mètode no és gens nou, i és que els mateixos grecs ja s'inventaven les seves pròpies històries per explicar alguns fets curiosos que passava a la terra, llavors amb resultats celestials i actualment demostrat que pot tenir qualsevol raó tècnica o científica.

Doncs bé, els científics han anat inventant teories hipotètiques per explicar allò que encara no sabem, com per exemple de que està fet l'univers. El que coneixem com a espai estaria format, segons estudis, per; un 4% de la matèria que coneixem, un 23% seria matèria fosca i el restant 73% d'energia fosca. Si tinguéssim la solució de què està formada la matèria fosca, tindríem la resposta de moltes preguntes que s'hagin pogut fer els grans científics de tots els temps.
Però com els científics saben que existeix la matèria fosca? En realitat no ho saben, però s'ho imaginen. Va ser formulada després d'observar que un cúmul de galàxies girava massa ràpid per la massa que la sostenia ( les galàxies del centre ) que, una vegada calculada, va donar que era 400 vegades més pesada per la funció que establien, i és per això que creuen que hauria d'haver-hi alguna massa de més oculta als nostres ulls, i d'aquí ve el nom de matèria fosca.
Einstein, va dir: «Déu no juga a tirar els daus», i Stephen Hawking, corregint-lo va afegir ; « No tan sols déu juga a tirar els daus, sinó que a més els tira on no veiem».
Tindrà raó Stephen Hawking? Quin serà el final del nostre univers?? Al pas dels anys sembla ser que trobem raons cada vegada més irrefutables, com per exemple el Big Crunch, que suposa que el teixit del nostre univers és pla, i que actualment s'està estirant, per tant, hi haurà un moment que no podrà expandir-se més acabant amb tota mena de partícula mínima estirant-la, però també hi ha el Big Bounce, que no només prediu un final de l'univers, sinó que diu que aquest final seria un de molts i que poder aquest univers en què vivim sigui la part dos mil milions d'una llarga existència.

Una pregunta que d'alguna manera interessa molt és; si l'espai està en constant creixement què hi ha al seu voltant? En altres paraules també ens podem qüestionar que si nosaltres arribéssim al límit de l'univers què passaria? Cauríem? Actualment, sabem que el planeta terra és finit ( que no és infinit ) però que no està limitat per cap costat, és a dir, que si féssim un total de més de 40.000 quilòmetres en línea recta no ens endinsaríem a l'espai, sinó que tornaríem al punt de sortida. És aquest el motiu que si, segons teories, l'univers fós esfèric no cauríem en ningun buit.

Actualment hi ha milers de preguntes que els científics encara no han pogut respondre. Segons ells, tot depèn de les nostres creences i del que nosaltres vulguem pensar.

dijous, 11 de febrer de 2010

Etiquetes intel·ligents

Aquest nou invent que us proposem és perfecta per a gent despistada o per a aquelles persones que lluiten per tenir una vida més fàcil. Tracta sobre una etiqueta intel·ligent que t'avisa si el menjar que tens a casa està caducat o si té algun microbi maligne.

Aquestes etiquetes, a través del canvi visual perceptible fàcilment per l'ull humà, ens podran mostrar si el producte està contaminat o no en elevades proporcions microbianes mitjançant la reacció de l'indicador amb certs metabòlits volàtils tals com amoníac, amines biogèniques, àcid sulfhídric o àcids de cadena curta. ( Asseguren en aquesta pàgina ).
Així doncs, amb aquest sistema, no només el consumidor estarà totalment informat sobre la qualitat del producte ( principalment carn) a tota hora, sinó que també els grans distribuïdors de menjars, o inclús els mateixos supermercats, podran retirar productes que no estiguin en bon estat alimentós.

Trobar pegues aquest nou invent no és feina fàcil, en canvi, de avantatges en podríem dir moltes, una d'elles, i la més important, és que aquesta etiqueta detecta qualsevol mínim problema macrobiòtic, imperceptible per nosaltres, que podria afectar la nostra salut. Quan nosaltres, amb els nostres sentits, detectem que un aliment no és comestible perquè s'ha podrit, en realitat, és degut per una putrefacció molt avançada.

Aquest sistema, a Espanya, encara no ha sortit a la llum, però ja hi ha empreses que aposten per tetabricks que, la seva caixa, varia de color al llarg del temps fins quan caduquen
( com podeu apreciar en la imatge d'aquesta entrada ).

dilluns, 8 de febrer de 2010

La foto curiosa


Aquesta és la societat en què vivim?? Tan infidels són les dones com per haver-hi sis milions de cerques relacionades amb el nom de mi mujer con otro hombre??

Això ens fa pensar que les dones són més infidels que els homes? O simplement que Internet és ocupat de massa tonteries? Per tant, ens preguntem, aquesta és la societat en què vivim?

diumenge, 7 de febrer de 2010

Cuina amb impresora

Cada cop els enginyiers tècniques maten el seu temps buscant noves alternatives perquè ens sigui més fàcil i més còmode el fet de preparar els nostres àpats. L'últim superinvent que ha sortit a la llum és una impresora que produeix menjars de bona qualitat. Tot i que sembla increïble el fet de que una impresora ens pugui preparar el dinar així és, i és que aquesta impresora, anomenada cornucòpia, té un maquenisme senzill que comença amb unes llaunes de menjar, que mantenen els aliments freds i frescos.

Com podem comprovar té l'aspecte d'una impresora normal que nosaltres poguem tenir a casa nostra, el que la converteix en més curiosa i atrectiva que no pas poder efectiva.
Encara que de moment és solament un concepte, no està lluny de ser real doncs ja existeixen impressores 3D. Una mica que ha de notar-se en aquesta idea és el fet que podrém regular la qualitat dels nostres menjars com venen a ser els nutrientes i les calories, a més estalviaríem molt espai en la nostra cuina.

El seu funcionament és bàsic, quan nosaltres l'encenem els ingredients baixen per uns tubs, com els mateixos cartutxs de tinta, que dipositen les combinacions de menjar desitjades en recipients que mantindran frescos els aliments i de fàcil col·locació, a per exemple, la nostra nevera.

dijous, 4 de febrer de 2010

Pocaconya Un pessimista és un optimista ben informat

A vegades és depriment escoltar les notícies, tot i que expliquen l'actualitat, sembla que es dediquin únicament a fer conèixer les més depriments i les més catastròfiques. Deu ser per aquest motiu, que en Eduard Biosca, cansat d’aquest mal rollo, va crear la pàgina web Optimisme global, on tan sols llegiràs notícies bones ( només els titulars ) trencant la dinàmica de notícia depriment que donen a tota hora.
Què hi ha crisi financera?? Cap problema, perquè dintre de 30 anys el que recordarem d'aquests anys no serà la crisi financera, sinó que ha estat el moment en el qual la renda per càpita de països pobres es duplica, notícies per a pessimistes, millores per a optimistes.

El creador d'aquesta pàgina és en Eduard Biosca, no és ni escriptor, ni filòsof, ni psicòleg, ni psiquiatra, ni científic, ni economista, ni sociòleg, ni polític, ni pedagog, ni periodista, ni




Portada del seu llibre optimisme global
teòleg, ni paleontòleg. Però gràcies a que viu en el segle XXI es pot permetre el “luxe” de ser lector, oient i telespectador de debats, entrevistes, articles i reportatges de molts dels millors escriptors, filòsofs, psicòlegs, psiquiatres, científics, economistes, sociòlegs, polítics, pedagogs, periodistes, teòlegs i paleontòlegs. És partidari de que un pessimista és un optimista ben informat, i quina gran veritat que va dir en Antonio Mingote fa uns quants anys.

Accedint en aquesta pàgina podreu seleccionar les millors notícies, ( millors en sentit de ser bones ), mirar els seus vídeos, fer-se fan de la seva pàgina de Facebook, mirar el seu currículum, informar-se sobre el seu llibre, i moltes coses més...

Al preguntar-li per quina notícia destacaria d'aquest any va assegurar: Obama ha desbloquejat la investigació amb cèl·lules mare que Bush va vetar: vindran avanços fabulosos per a la humanitat!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Sòlid, líquid, gas i... plasma El quart estat de la matèria

S'ensenya a les escoles, i no és pas mentida, que els tres estats de la matèria són sòlid, líquid i gas, i que aquests tres estats són reversibles, és a dir, que de sòlid podem passar a líquid i al revés i que de líquid podem passar a gas i al revés. Però no creieu què falta algu més?? I així és, existeix un quart estat no tan conegut com els tres anteriors per la seva poca quantitat en el nostre planeta, que a la vegada és el més abundant en el nostre univers, anomenat plasma. Per tant, com dèiem, el plasma és considerat el quart estat de la matèria i està format per electrons lliures i ions ( àtoms amb càrregues elèctriques ) positius, el que el converteix amb un fluid que transporta l'electricitat, és a dir, que és conductor.

És curiós perquè és un fluid, el que fa que sigui proper al líquid, però també és conductor, el que li fa apropar una mica al sòlid per respondre a les característiques dels metalls, però és més aviat considerat com a un tipus de gas, a causa de les seves coincidències en la seva formació, i és per això, que hi ha gent que el considera simplement un tipus de gas.

Probable és que en aquests moments no trobem cap matèria que presenti ser plasma ( a part del televisor ), però ho són l'interior d'un tub fluorescent, el FOC, les boles de plasma, , les estrelles ( com ho és el sol ), l'aurora boreal, la ionosfera ( part de l’atmosfera ) i , entre altres més, els llamps que és un exemple de plasma present a la superfície de la Terra. Típicament, el llampec descarrega 30,000 amperes, a fins 100 milions de volts, i emet llum, ones radioelèctriques, raigs X i fins i tot raigs gamma .Les temperatures del Plasma al llampec es poden apropar als -245 graus centígrads.
El plasma no va començar a ser disciplinat fins a principis de 1800, fet que fa que la seva investigació sigui molt recent i que no se'n sàpiga tant com el líquid, el sòlid i el gas.

dissabte, 30 de gener de 2010

Matèria i antimatèria??

Quan l'univers s'estava formant, els científics creuen que va aparèixer més que la matèria ordinària que ara és part del que ens envolta. Ells creuen que contenia una quantitat equivalent d'antimatèria, la bessona dolenta de la matèria ordinària.
Pot semblar una barbaritat dir que cada partícula té una antipartícula, però és real tot i que sembli ciència-ficció.

En termes generals l’antimatèria està composta per partícules de la mateixa massa que una partícula de matèria, però amb càrrega oposada.




La matèria ordinària està composta d'àtoms que a la seva vegada estan compostos de partícules subatòmiques, com els electrons amb càrregues negatives i electrons amb càrregues positives. Doncs si els protons són el nucli de l'àtom amb càrrega positiva, els antiprotons són partícules amb càrregues negatives que posseeixen exactament la mateixa massa, ocupant la posició de nucli en els antiàtoms.

És per això que l'antimatèria és exactament igual que la matèria tan sols que amb la càrrega oposada. És difícil d'imaginar per al nostre subconscient alguna cosa semblant a això, i per tant, ens fem un dibuix d'un àtom amb un igual al seu costat però amb els colors invertits.

Com ja sabem en el nostre món l'ho oposat s'atreu, com per exemple un iman amb pol positiu s'atreu amb un amb pol negatiu. Per tant, és per això que la matèria i l'antimatèria acostumen a estar molt relacionades. Es podria dir que són l'un per l'altre, però cada vegada que la matèria i l'antimatèria entren en contacte succeeix el mateix resultat, s'aniquilen l'una amb l'altre produint rejos gamma.
De fet aquestes col·lisions són una de les grans fonts d'energia de l'univers, i poder en el futur una solució, ja que al contactar l'una amb l'altre produirien una quantitat d'energia equivalent a poder subministrar electricitat durant una setmana a Califòrnia amb tan sols dues masses pesades com dues piles de sorra que agafaríem amb les mans.

dimecres, 27 de gener de 2010

La terra és esfèrica i gira al voltant del sol!!! Epurr si muove!

Proclamar el títol d'aquesta entrada uns 500 anys enrere era d'heretgia ( traïció a la societat eclesiàstica ) i de xarlatà. El més normal era que a qualsevol persona de peu que defensés aquestes paraules se'l cremés a la foguera per contradir la teoria geocèntrica, que explica que el centre del sistema solar ( conegut llavors com a univers ) era la terra, però, amb una mica de sort, poder eren un reputat científic de l'època, al qual feien jurar amb la mà sobre la bíblia que només deia infàmies i que no tenia raó.

Doncs aquest últim cas fou el de Galileu Galilei. Conegut com a creador del telescopi, gran científic de l'època, para de l'astronomia moderna, i entre altres, defensor de que la terra no era plana i de que girava al voltant del sol. A principis del 1600, amb proves creïbles,


Univers geocèntric segons Ptolomeu




defensava que la terra no era plana, ell ho argumentava dient que : quan un vaixell s'endinsava dins del mar primer desapareixia el buc i després ho feien les veles, o perquè en un eclipsi de sol la silueta de l'hombra és circular, i no plana.

Galileu fou molt respectat per uns, però ''odiats'' per uns altres, i aquests eren l'església, qui defensava amb textos bíblics i teories d'un egipci anomenat ptolomeu que la terra era un únic centre de l'univers i que els altres astres ( inclús el sol ) orbitaven al seu voltant.
Així doncs, l'església va convocar a Galilei després de que aquest s'hi negués en varies ocasions mitjançant l'excusa d'alguna malaltia que potser ni sofria, però el fet fou que finalment va declarar amb la mà a la sagrada bíblia de que deia infames, i que si tornava a fer-ho seria castigat sota pena presonera.
No obstant, tot jurament bíblic no feria canviar la mentalitat i la idea que tenia Galilei segons el nostre univers, així que ( segons un escriptor italià testimoni del jurament ) just després de jurar va dir en "veu baixa" ;
«Eppur si muove» ( que significa : i tanmateix es mou ).
Durant molts anys, l'església va amagar al públic textos corresponents a Galilei i altres científics defensant aquestes teories fins que el papa Joan Pau II va agafar el càrrec, qui pensava que l'església no devia haver castigat a Galileu i encara menys amagar documents a la població.

És probable que Galileu fos un afortunat, ja que un científic amic seu, fou cremat per dir que com el nostre sistema solar n'hi havia molts en l'univers, que aquest era infinit i que poder evitaven en altres planetes éssers superiors a la raça humana ¿¿ Tenia raó ??

diumenge, 24 de gener de 2010

Tu també pots escriure a Viquipèdia No hi ha mestre que pugui ser deixeble

Aportar una mica del nostre coneixement a Internet no deu fer mal a ningú, potser aquest pensament fou el que li corria pel cap a Jimbo Wales quan va crear la Wikipedia.

Tots podem aportar un gra de sorra per ampliar les possibilitats de Vikipèdia creant una entrada que encara no existeix-hi. A continuació us podem ensenyar com fer-ho amb 5 senzills passos.

  1. Creem un compte de Vikipèdia, per fer-ho, cliquem en un botó situat a la dreta superior de la pantalla on posa "Inicia una sessió/crea un compte". Tan sols cal deixar algunes dades com el correu electrònic, el nom d'usuari que desitgeu i la contrasenya.
  2. Una vegada ja estem registrats, comprovem que l'entrada que ens disposem a escriure no existeix-hi, és per això, que hem de cercar el títol més apropiat i general de l'entrada al cercador de Vikipèdia.
  3. Si no existeix, veureu un text que diu : Creeu la pàgina «Nom de l'entrada» en aquest wiki!, cliqueu-hi i ja podreu començar.
  4. A continuació us apareixerà un quadre per omplir-lo amb el text desitjat per a aquesta entrada. No cal escriure el títol, ja que aquest serà el que vosaltres heu inscrit en el cercador.
  5. Una vegada acabada l'entrada cliqueu al botó «Desa la pàgina» i ja ho tindreu acabat!

Com ja heu vist és senzill de fer, però heu de tenir en comte quines són les condicions d'ús.

Cal saber que unes de les peculiaritats que té Wikipedia és la possibilitat d'editar i crear pàgines que han creat altres persones.
Aquest punt és una gran eina, però que normalment s'utilitza només per "vfandalisme" ( falsificar dades, escriure mentides, canviar fotos, etc.), és a dir, que si el vostre escrit no és apropiat , potser serà eliminat per qualsevol altre membre de la Vikipèdia, inclús, hi ha qui et pot bloquejar L'IP ( matrícula de l'ordinador ) i que no et permeti editar mai més una pàgina.

dijous, 21 de gener de 2010

L'espaitemps, Newton, Einstein i la ciència que els va parir! Ciència per negats

És més normal sentir parlar de l'espaitemps en pel·lícules de ciència ficció que no pas en les notícies, en la ràdio o pel carrer, i segur que la majoria no sabem del que es tracta.

És senzill, i podríem dir que va ser un descobriment d'Einstein al formular la seva famosa teoria de la relativitat general, que entre altres, destrossa la teoria que Newton va escriure quan li va caure una poma al cap, la Gravetat.





Corvatura de l'espaitemps

Doncs bé, Newton deia que la gravetat és una força instantània que aplica un cos més pesat en un altre, és per això que els planetes giren al voltant del sol, i que la lluna ho fa al voltant de la Terra.
Per arribar entendre aquesta teoria caldria formular un experiment, que és el següent:

Imagineu-vos que en un moment donat el sol desapareix, què passaria amb els planetes que giraven al seu voltant?? Caurien?? Segons Newton, en el precís moment en què desapareix el sol els planetes sortirien de la seva òrbita i es perdrien en l'immensitat de l'univers. Però estava equivocat, i qui ho va demostrar va ser Einstein, un anònim treballador d'una fàbrica de patents.

Ell va demostrar, i les lleis físiques també, que res pot anar més ràpid que la llum, i si la llum triga 8 m 20 segons des del sol fins a la terra, com la gravetat, com va dir Newton, podia ser instantània?? Per tant, segons Einstein, si el sol desaparegués, formaria una onada en el teixit espaitemps que trigaria 8 m 20 segons en atrapar la Terra, i seria en aquest moment quan la terra desapareixeria de la seva òrbita.

Però, és difícil d'entendre això de l'espaitemps??
Doncs no. Tan sols cal imaginar-se que l'espai està format per un teixit elàstic que es deforma amb els astres pesants ( com el sol ) i que els altres astres, atrets per la seva curatura, giren al seu voltant ( com la imatge que us oferim en aquesta entrada ).
És per això que la gravetat no és una força del tot, sinó que és tan sols una força teòrica, que apliquen uns cossos més pesants contra uns altres per les seves corvatures.

Vinga va però si és molt fàcil!!! :)

dilluns, 18 de gener de 2010

Big Bang, de denominació inexacte

El Big Bang és la teoria del principi de tota creació, de qualsevol àtom existent des de fa uns 14 mil milions d'anys ( que es diuen ràpid ).
Cal pensar que en aquest precís segon que llegeixes això, tot el que veus ara mateix, tot el que sents i tot el que degustes ha estat resultat del Big Bang.
Però el nom de Big Bang és una contradicció, ja que no fou gran, perquè els experts creuen que tot l'univers fou origen d'una partícula mínima d'alguna clase determinada, i no hi va ver cap BANG, ja que no hi havia aire que pogués transportar les vibracions de l'explosió. Per tant, el nom de Big Bang és una denominació inexacte, ja que no va ser gran ni va haver-hi explosió, però el nom va quallar.

Avui en dia, tot i que hi ha diverses teories, el Big Bang és la més sòlida, la que actualment dóna un sentit a la ciència tal i com l'entenem, ja que qualsevol que no l'accepti serà tractat de boig per la comunitat científica.
La immensitat del resultat d'aquesta explosió no pot cabre en els nostres pensaments, poder perquè quan pensem en l'espai ( o millor dit l'univers ) només ho fem imaginant-nos la terra vista des d'allà, o potser també el sol, però cal tenir en compte el nostre sistema solar, situat en un extrem d'un braç d'una galàxia, i aquest sistema que gira al voltant d'uns sis mil milions de sistemes amb més planetes, envoltats de dos-cents mil milions d'estrelles i tots aquests elements situats en la gegantesca via làctia. Però, com la via Làctia se'n coneixen més de 125.000.000.000 galàxies, i totes aquestes situades a la part visible de l'univers.

Però per què es creu que el Big Bang era resultat d'un punt petit??

Doncs és fàcil d'explicar: Si l'univers no para de créixer significa que abans era més petit, molt abans, molts anys abans tenia la mida d'una galàxia, encara més abans, la mida del nostre sistema solar, més abans, la del nostre planeta, mirant milions de milers anys enrere l'univers cabria en un estadi, més abans en una taça de cafè i finalment amb la mida d'un àtom.
Es creu que fa 13.700.000.000 d'anys l'univers tenia una mida inferior a la part més petita d'un àtom, increïblement petit, després, algo va passar, en un moment determinat aquell punt va expandir i a partir d'aquí, tot va començar.
Per poder entendre l'evolució del Big Bang us oferim aquesta imatge.
Poder és la teoria més creïble, però el Big Bang tan sols és un resultat del que va passar després de l'explosió, ja que aquesta encara no ha donat respostes als científics com per exemple què és el que va explotar?? Per què va explotar?? o, Què va passar abans de que explotés??

dissabte, 16 de gener de 2010

James May i la seva casa de Lego

James May és un dels periodistes i presentadors més famosos d'Anglaterra, als seus 47 anys, segur que mai havia fet una extravagància tan divertida com la que va fer amb l'ajuda de mil voluntaris i 3 milions de peces, una casa de Lego!

No tan sols la façana és de Lego, sinó que també estan fetes d'aquestes famoses peces la cuina, els dormitoris ( amb els llits més durs que es puguin imaginar ), la torradora, les columnes... TOT fet de Lego.


Per la desgràcia d'aquest presentador i dels més de mil col·laboradors, (entre ells nens, turistes, homes, dones, gent de la televisió...) la casa no era gens segura, i la seva ubicació era en una vinya, fet que no permetia que la casa hi pogués estar gaire temps, doncs a causa d'això, la intenció era de tirar-la a terra.

James May va pensar en transportar la construcció en un parc de diversió, però la idea era molt cara, així que finalment va ser destruïda.

La casa contava amb un vàter, un lavabo i la seva dutxa. Tenia un llit molt dur, la cuina estava complerta amb articles de Lego com una torradora i una batidora. En poques paraules, una casa per sobreviure.

dimecres, 13 de gener de 2010

Nosaltres i el planeta terra

Si s'observa la terra des de l'espai no hi cap signe de vida, observant el planeta terra des d'aquesta distància qui diria que hi habiten 6.000.000.000 de éssers humans ??? El nostre planeta no és més que això, una simfonia de color i forma.

Pot ser que sigui el planeta terra, però 2/3 de la seva superfície són aigua. Només cal comparar el nostre planeta amb qualsevol altre del sistema solar, l'aigua abundant terrestre que està plena de vida comparada amb qualsevol desert rocós de Júpiter, i és que l'aigua ha estat el principi de moltes espècies, ja que es suposa que moltes van començar a l'aigua i que van sortir a la superfície terrestre quan se'ls hi van desenvolupar extremitats i pulmons. És per això que podem dir que la vida va sortir de l'aigua.

Nosaltres, els humans, igual que qualsevol espècie, estem en una fase de desenvolupament que encara no hem acabat, i és que després de l'homo Sàpiens hauríem d'escriure tres punts suspensius.

El crani humà ha canviat dràsticament durant els últims 3 milions d'anys. L'evolució des del Australopithecus fins al Homo sapiens, va significar l'augment de la capacitat craneana (per a ajustar-se al creixement del cervell), l'amplada del rostre, la reculada de la barbeta i la disminució de la grandària de les dents. Els científics pensen que l'increïble creixement de grandària del cervell pot estar relacionat amb la major sofisticació del comportament dels homínidos. Els antropòlegs, per la seva banda, assenyalen que el cervell va desenvolupar la seva alta capacitat d'aprenentatge i raonament, després que l'evolució cultural, i no la física, canviés la forma de vida dels éssers humans. ( més informació click aquí )

En els 11.000 anys que han passat des de l'última edat de gel hem desenvolupat l'agricultura, deixar que uns pocs alimentin a molt, que aquesta és la base de la nostra civilització, ja que deixem que altres persones siguin artistes, professors, científics, etc.
En molts pocs anys hem tingut la capacitat de canviar l'aspecte de la terra totalment, amb les nostres ciutats i els nostres alts gratacels sumant la nostra agricultura i esgotant fonts d'energies no renovables.

dilluns, 11 de gener de 2010

Sabies això sobre el sol...??

El sol té calor, llum i una energia incombustible. Sense la nostra estrella local, a una distància de tan sols 150.000.000 km, el nostre planeta estaria completament sense vida. Fent un petit homenatge a aquest astre des d'aquest blog us oferim una sèrie de curiositats que segur que us sorprendran:

El sol és l'eix del nostre sistema solar, a l'igual que els planetes, tot gira al voltant del sol. Plutó amb la seva òrbita inclinada, Neptú i Urà, les gegantesques esferes de gas, dos més, Saturn amb els seus anells i l'increïble Júpiter. El petit i vermell Mart, i l’ermós planeta terra, que són els primers planetes rocosos interns. Després Venus i finalment Mercuri, tots aquests astres són esclaus de la força gravitatòria del Sol.

El centre del sol és un pur reactor nuclear, a 15.000.000 de graus centígrads l'hidrogen es transforma en heli dins d'una continuada reacció en cadena. Quan els nuclis d'hidrogen es fusionen per produir nuclis d'heli, hi ha una petita pèrdua de massa. Aquesta matèria es descarrega com a energia. Cada segon que passa, la nostra estrella perd milions de tonalades de massa, una energia que mantindrà la brilló del sol uns 5.000.000.000 d'anys més.

En la seva totalitat, el sol té la mateixa densitat que un iogurt, però, en el blanc i ardent nucli, no obstant, hi ha una densitat 10 vegades menor que el plom, i l'energia que es descarrega triga uns 100.000 anys en arribar a la superfície. Aquesta mateixa energia, com la llum del sol, triga tan sols 8 minuts i 20 segons per arribar a nosaltres.

El sol controla el nostre sistema meteorològic, fa que creixi els nostres cultius i sustenta quasi tota forma de vida.
El pas d'un raig de llum solar en passar per un prisma cristal•lí ens ofereix molta informació sobre l'astre. La llum blanca es converteix en un espectre de color i línees fosques, que revelen la composició solar:

70 % d'hidrogen, 28 % d'heli i un 2% d'elements més pesats, com el ferro.

Els elements més pesats són fruits d'una supernova, que consisteix en la mort d'una estrella gegant ( una explosió ). Les seves ones van interactuar amb un núvol de gas i pols, que mentre rotava i s'aplanava lentament el centre es col•lapsava fins a crear un volcà nuclear. El nostre sol va néixer fa uns 5.000.000.000 d'anys, i en el seu disc circumdant es van començar a formar els planetes.

El nostre propi planeta cabria més d'un milió de vegades dins del sol, ja que és tan gran que ocupa un 99,8% del sistema solar

La llum del sol està formada a una profunditat de 500 km dins la superfícies solar, on s'hi troba una fràgil capa de gas situada a la fotosfera. Fotografies reals de la fotosfera ens informa de que està formada per grànuls que bombollen amb cadascun el tamany de l'estat nord americà de Texas ( amb una superfície de 696.241 km² ). Els gasos pugen per aquests grànuls, es refreda, i torna a baixar per uns tubs de separació.

El lapsus de temps que triga el sol en rotar ens ensenya unes taques solars, que venen i van al llarg de varis dies, i només una d'elles es podria tragar el nostre planeta Terra. Al llarg d'una transició d'11 anys un sol pot passar de ser en gran part tacat a un sol completament net.

Aquest astre que ens il•lumina està envoltat d'un camp magnètic que es desprèn amb gran equilibri, però com que la superfície solar no és sòlida, aquesta dóna voltes a diferents velocitats:

L'equador rota cada 25 dies, en els pols cada 34 dies, i aquest és el fet que confon el camp magnètic.

EL NOSTRE FI:

El Sol va creixent, del seu diàmetre actual de 1'4 milions de quilòmetres pot ser que s'expandeixi 200 vegades més. Consumint primer a Mercuri, i després a Venus. No atraparà al nostre planeta, però la Terra es farà cendres, quan la calor acabi amb els nostres oceans i tota la nostra aigua. Així que el sol es convertirà en un perillós gegant vermell expulsant gas mortal format per mercuri i heli.

divendres, 8 de gener de 2010

L'home va arribar a la lluna??? 2ª part

Aquesta és la segona vegada que des d'aquest blog ens preguntem si realment l'home va anar a la lluna o si tot va ser un muntatge organitzat per la NASA i els EEUU per guanyar la guerra als russos.

He estat remenant per internet i he trobat una sèrie de justificacions que destrossen el viatge que Armstrong i la seva tripulació va embarcar el 18 de juny del 1969.

Els soviètics creien que la NASA va cometre tals errors que no se'ls creuria ni un nen petit, i és que experts del KGB asseguren només trigar dues hores en fixar-se en l'estafa de fotografies. Per exemple, es van donar compte de que la bandera dels Estats Units apareix sospesa a l'aire, però a la lluna no hi ha vent. La NASA podria dir que van retocar les barres i estrelles per fer-les més patriòtiques, tonteries ( segons l'expert del KGB Dimitri Muffley ).

La càmera utilitzada a la lluna era una hasselblad 500 de disseny i de qualitats excelents, però sense modificacions especials ni funda.
La mateixa falta d'atmosfera és la causant de canvis sobtats de temperatura que oscilen entre els 130 i els -150 graus centígrads, i els experts saben que al superar els 50 graus centígrads el



Bandera sospesa en "l'aire" de la lluna

calor fa que les càmeres sofreixen canvis químics en les embulsions fotogràfiques, fa que les parts mecàniques de la càmera s'expandeixin i afluixa les lents. El fred extrem inutilitzaria les bateries i el fotòmetre, fet que congelaria la pel·lícula, i a més, els rajos violetes extorsionarien els colors, però els colors estan perfectes.

La gravetat de la lluna és una sisena part de la de la terra, això significa que un astronauta completament equipat amb el seu vestit espacial pesa uns 180 quilograms a la terra, és a dir, uns 30 quilos a la lluna.
Aquest fet demostra que és impossible que una persona que pesi 30 quilograms deixi una petjada tan profunda com la que ens van fer creure per la televisió.

Finalment, totes les fotografies estan fetes sense flash, es veuria perquè l'astronauta que fa la foto es reflexa a la visera de l'altre astronauta, si us fixeu en aquesta foto els astronautes estan il·luminats sense flash, però es veu perfectament fins l'últim detall dels seus vestits espacials.
El primer que s'aprèn a la fotografia és el no fer fotos contra la llum, tens que estar d'espatlles al sol per fer les millors fotografies.
Aquesta fotografia recuperada de que abans la NASA les destruís totes revela la font de la llum d'aquelles ombres horitzontals, dos focus en un estudi. ( focus assenyalat per una fletxa feta per mi )

Ara el debat és obert, realment l'home va anar a la lluna?? O simplement els soviètics ens volen demostrar que utilitzen el Photoshop?? Què hi opines??

dimarts, 5 de gener de 2010

És possible viatjar en el temps??

Increïblement segons la teoria de la relativitat d'Einstein, potser sí. Com pot ser?

El que va fer Einstein el 1905 va ser analitzar la naturalesa de la llum, de fet, inclús abans de fer això, quan tenia 16 anys es va preguntar:

Si volés a la velocitat de la llum i em posés un mirall davant de la cara em veuria el meu reflexa?? Perquè per veure el nostre reflexa la llum ha de rebotar-nos a la cara, rebotar al mirall, i tornar als nostres ulls.

Però si ens desplacem en la velocitat de la llum, pot la llum superar la nostre cara i arribar al mirall??

I el 1905 ell va trobar la resposta :

Sí, veuríem el nostre reflexa ja que resulta que la llum viatja a la mateixa velocitat, més enllà de lo ràpid que viatgi l'observador.

El que planteja Einstein és que si la velocitat de la llum és constable el temps es torna elàstic .

El temps es pot fer més ràpid o més lent segons la velocitat que un viatja, però com ens permet això veure el futur??

Doncs aquesta és la part fàcil

Posem un exemple:

Hi ha dos amics que mai es separen l'un de l'altre ja que decideixen passar la resta del temps junt. Però un bon dia, un d'aquests amics decideix fer un viatge a un hotel 5 estrelles situat en un planeta llunyà, que està a 50 anys llum, viatjant amb un coet que va al 99,9% de la velocitat del la llum ( uns 300.000 km/segon ), mentrestant, l'amic que es queda a la terra, es mou a la velocitat normal de la terra i es va fent vell poc a poc fins que està a pocs dies de la mort. Un bon dia, l'amic que ha fet aquest viatge torna, i a l'espai el temps passa molt, molt lent, ja que aquest viatja molt ràpid, així que per a aquest han passat 6 mesos, i per tant, quan arriba, el seu amic ja és mort.

I aquesta és la teoria d'Einstein, i té tota la raó.

Si es col·loca un rellotge en un coet i se'l fa anar i tornar, indicarà una hora anterior, amb el rellotge idèntic que es va sincronitzar a la terra. El temps passa més lent sense que hi transcorri menys temps pels rellotges en moviment, i quan més ens apropem a la velocitat de la llum major és la diferència.

Així que cada vegada que viatgem en avió volem al futur, només que no gaire, doncs la curvatura temporal que es produeix és pràcticament indetectable.


Existeix algun home del futur??

La persona que més a viatjat en el temps és un astronauta anomenat Sergey Adeyeb que va passar un total de 748 dies abordo de l'estació especial MIR.

Quan va tornar a la terra va envellir una cinquantena part de segon que si s'hagués quedat a la terra. Pot ser no és gaire, però aquest astronauta pot presumir de ser la persona que més s'ha endinsat al futur.

Però podem somiar truites, ja que per viatjar a la velocitat de la llum, o inclús a la meitat, es necessita una quantitat d'energia i una tecnologia que actualment és impensable. Però per a un futur llunyà, tot pot ser possible.

Tot i que els científics creuen que és impossible que un coet aconsegueixi una propulsió equivalent a 300.000 km/segon.

diumenge, 3 de gener de 2010

Ens passem al nou format!

Si corre una nova moda entre les pàgines web aquesta és la 2.0.

En què consisteix el 2.0??

La 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals fins arribar a les aplicacions webs enfocades al usuari final. Per tant, el 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.

És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet, uns altres parlen de bombolles i inversions, però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho vam analitzar diàriament en les notes d'Actualitat.

Més informació click aquí

I com que només pensem en estar de moda, volem afegir-nos en aquesta nova tendència. Principalment, començant pel disseny del blog, que abandona una temàtica floral, infantil, artística... per oferir un disseny més directe, en el que ens importa més els escrits que no pas quin disseny té el nostre blog.

També estem pensant en fer-nos sentir a Internet, és per això, que poder decidim donar un gran pas entrant a Facebook i crear una pàgina de fans.

Demanem perdó per no haver actualitzat freqüentment :)