tag:blogger.com,1999:blog-10496389189195156092024-02-08T06:14:57.328+00:00Vida de MónCuriositats, entreteniment, articles... I ara, en format 2.0 :)Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.comBlogger174125tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-38463613094781517862010-03-01T08:00:00.002+00:002010-03-01T08:00:11.455+00:00La foto curiosa <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRHEueN-mkvnoPcaMqtt3JLIX3H8FIYZ0SFYhW_mitwVJ0LW6gU3xQQtjvqqZStM9VRcjnu1ndVd9wPQcur2lm8sZ5qQNAhYr0qpYzlcGfhN5iYIBbrHzB5dB8OWIl9JF_waA8UuW2PwY/s1600-h/2.bmp"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 242px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRHEueN-mkvnoPcaMqtt3JLIX3H8FIYZ0SFYhW_mitwVJ0LW6gU3xQQtjvqqZStM9VRcjnu1ndVd9wPQcur2lm8sZ5qQNAhYr0qpYzlcGfhN5iYIBbrHzB5dB8OWIl9JF_waA8UuW2PwY/s320/2.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434828484015779522" border="0" /></a><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-family: trebuchet ms;">Què et diu la primera impressió?</span> </span><span style="font-family: trebuchet ms;">Tot i que no ho sembli que aquest ascensor té superfície sí que la té. Tan sols és una campanya de publicitat, de la marca de cafès que es veu en la paret, amb molta mala baba. Segur que algú li ha provocat més d'un ensurt. </span><br /></div>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-62187501729039188722010-02-24T15:01:00.007+00:002010-02-24T15:23:04.781+00:00Quins són els noms dels catalans???<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.xtec.cat/%7Encoma4/caceres/Mozart/imatges/queta.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 168px; height: 183px;" src="http://www.xtec.cat/%7Encoma4/caceres/Mozart/imatges/queta.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >En aquest apartat veurem com es diu el català i la dona catalana tot analitzant les estadístiques proporcionades en la pàgina d’estadístiques de Catalunya, l’Idescat. </span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Primer, comencem pels més petits de la casa analitzant quins noms van posar els pares als seus fills. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Pel que fa als nadons mascles nascuts l'any 2008 el nom de nens més freqüent posat a Catalunya és el de <span style="font-weight: bold;">Marc</span>, amb un total de 1419, totalment superior respecte al segon nom, que és <span style="font-weight: bold;">Àlex</span>, amb una freqüència de 963. Els segueixen el nom de <span style="font-weight: bold;">Pol</span>, amb 926, el nom de <span style="font-weight: bold;">Pau</span>, amb una freqüència de 884, i en cinquè lloc trobem el nom d'<span style="font-weight: bold;">Arnau</span>, amb 799, per sobre de<span style="font-weight: bold;"> David,</span> amb un total de 771. </span><br /><div style="text-align: center;">------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">Pel que pertoca en l'àmbit femení, la cosa està molt més igualada.</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Al capdamunt de la classificació, i per tant el nom més posat, es localitza el nom de <span style="font-weight: bold;">Paula</span>, amb una freqüència de 1061, molt seguit de <span style="font-weight: bold;">Carla</span>, que va donar nom a 1006 nenes, que es troba per sobre de les <span style="font-weight: bold;">Lucies</span> catalanes, que en són 998 ( només vuit menys que Carla! ). <span style="font-weight: bold;">Laia</span> amb una freqüència de 966 segueix a la quarta posició respecte de l'any anterior, i per sota, es troba el nom de <span style="font-weight: bold;">Júlia</span>, que en tan sols un any ( del 2007 al 2008 ) ha caigut de la primera posició del rànquing català fins a la cinquena, aquesta amb una freqüència de 902.</span><br /><div style="text-align: center;">------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">Una vegada analitzats els noms dels nadons, anem a veure com es diu la població catalana en general ( és a dir de totes les edats ). </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El nom que predomina a Catalunya en els homes és <span style="font-weight: bold;">José</span>, amb una freqüència de 126.389, i en les dones és <span style="font-weight: bold;">Maria/María</span>, amb una freqüència de 119.429. Per sota d’aquests els classifiquem en Noms masculins ( dels homes ) i noms femenins ( de les dones ). A continuació us oferim les dades. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Com ja hem dit anteriorment, <span style="font-weight: bold;">José</span> és el nom que predomina en la nostra comunitat autònoma amb una freqüència de 126.389, perseguit dels catalans anomenats <span style="font-weight: bold;">Antonio</span>, que té una freqüència de 121.122, per sobre de <span style="font-weight: bold;">Francisco</span>, amb una freqüència de 95.264, i de <span style="font-weight: bold;">Juan</span>, que té una freqüència de 85.460. En la cinquena posició trobem els catalans que es diuen <span style="font-weight: bold;">Manuel</span>, amb un total de 84.948, i finalment tanquem la nostra llista ( que podria ser enorme! ) amb els <span style="font-weight: bold;">Jordi</span>, que tenen una freqüència de 74.243. ( Una mica penós el fet de que a Catalunya tinguem que recórrer a la sisena posició per trobar un nom català ). </span><br /></div><div style="text-align: center;">------------------------------------------------------------------------------------------------------------</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Pel que fa les dones, com ja hem esmentat anteriorment, Maria (en català)/ María (en castellà) és el nom més abundant en el sector femení català, seguit de Montserrat, amb una freqüència de 89.178. Per sota trobem el nom de María del Carmen ( aquest sí que en castellà! ) amb una freqüència de 75.219, en quarta posició trobem el nom de Carmen, amb un total de 73.426, i en cinquena posició trobem el nom de Josefa, amb una freqüència de 60.516 per sobre del nom Marta, que dóna nom a 51.333 catalanes. </span><br /></div><br /><div style="text-align: center; font-family: trebuchet ms;" class="resaltar">Treball realitzat per Pau Mercier utilitzant les dades obtingudes d'<a href="http://idescat.cat/">Idescat</a>.</div>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-36779956517469615112010-02-17T08:00:00.000+00:002010-02-17T08:00:06.708+00:00Serà aquest el fruit d'insertar a les clases ordinadors...?<span style="font-family: trebuchet ms;">A continuació us oferim una carta que hem tret d'Internet que reflexa perfectament el resultat d'insertar els ordinadors a les clases: </span><br /><br /><p style="font-family: trebuchet ms;">Me llamo Marta y soy alumna de 5º de primaria.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">La semana pasada nos trajeron un montón de ordenadores, para todos menos para el profesor. Nos pusimos muy contentos porque pensamos que también nos pondrían aire acondicionado en verano (nos morimos de calor) y que traerían una pizarra nueva, sin reflejos y en la que se pueda escribir sin que la tiza resbale, sillas y mesas nuevas adecuadas a nuestra estatura, estanterías y una taquilla para nuestras cosas. Pero no, sólo trajeron ordenadores. Y sin lupa porque son muy pequeños, pero eso da igual.</p><p style="font-family: trebuchet ms;">Por lo menos nos lo han regalado enterito, porque mi primo de Ripollet dice que mis tíos han tenido que pagar la mitad del portátil, por eso de ser catalanes. Esto no lo entiendo muy bien.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">El primer día no hicimos nada con ellos porque tiene un sistema que es diferente al que tenemos en casa, un tal Linux, y que el maestro no conoce.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">En realidad no sabe nada de informática. Dijo que ya miraría algo, pero María, otra empollona, le contestó que ella podía enseñarle, pues en su casa tiene un ordenador y sabe manejarlo. Todos nos reímos, pero el maestro, no.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">El maestro también dijo que eran para nosotros y que nos los podíamos llevar a casa. Yo cogí el mío y lo guardé en la mochila, pero a mi amiga Mati se le cayó y se le rompió todo -el maestro le hizo una foto-. A Luis se lo robaron unos gamberros mientras volvía a casa y a Santi se lo rompió Mateo, el niño que nos pega a todos.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">En clase los que más usan el ordenador son Toni y Andrés. Son dos niños un poco retrasados y que antes sólo molestaban. Ahora con el portátil les ponen una película de dibujos y están más callados.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Ayer nos explicaron cómo sacar información de internet y nos mandaron deberes para buscar en casa. Mi papá, que ahora no trabaja, dice que no tenemos dinero para internet, por eso no he podido hacer los deberes esta semana y ya me han regañado en el cole. Por eso, además de los libros y cuadernos, también cargo con el ordenador. Ahora ya no uso mochila sino el troler de mamá de cuando podíamos ir de finde o de viaje.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">A mi hermano mayor en el insti también le van a dar uno y él está muy contento pues dice que podrá colgar fotos y chatear con las chicas.<br />También me ha dicho que, a partir de ahora, no tendrá que fijarse en las faltas de ortografía pues el ordenador las corrige automáticamente.</p><p style="font-family: trebuchet ms;">Es maravilloso, también, porque antes las clases eran pesadas y largas y ahora duran 10 minutos o menos. A muchos compañeros no les funciona; otros les tarda tanto en ponerse en marcha que para cuando lo consigue suena el timbre de salida.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Y sin olvidar que los electricistas nos dejaron tres días en el patio poniendo enchufes porque la batería no dura nada y nos hacemos un lío de cables en la clase que podemos jugar al enredos.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Como las cosas que trae el maestro no se pueden abrir, dice que pondrá las notas según le demos más o menos la lata y según el tiempo que tardemos en abrir el invento.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Se acabó estudiar, la calculadora y las reglas. Y sacar punta, tener buena letra y tener un cuaderno de diez. Es fantástico. Pobrecillos los que aún están en 4º porque los veo muy estresados.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Yo me paso la mañana con el Google Earth. Ya me lo sé de memoria y no tengo otra cosa que hacer.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">En matemáticas, es lo mejor: sólo tienes que elegir entre tres respuestas y además te dan otras tres oportunidades.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Y si en lengua no te sale algo, lo buscas en internet y ya está.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Finalmente todos sacaremos sobresaliente porque leer ya sabemos, pero vamos a aprender a comprender. El maestro dice que es una competencia básica.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Es genial.</p> <p style="font-family: trebuchet ms;">Marta</p>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-23986841759751961072010-02-14T08:00:00.009+00:002010-02-14T15:42:11.344+00:00Compendre l'univers en poques paraules<span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >En aquest blog ja hem anat resolent alguns dubtes que puguis tenir sobre l'univers. Quan es va formar?? De què està fet?? Aquest univers és el primer o simplement una part de molts??<br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br />Els científics creuen que tot va començar quan una partícula més petita que un mateix àtom va explotar, el famós Big Bang. A partir d'aquell moment, boles de lava produïdes per l'alta temperatura del fet es van començar a refredar creant els primers planetes ( com la Terra ).<br /><br />Es creu que han passat més de 15.000 milions d'anys des de l'origen del nostre univers, i amb tot aquest temps, la raça humana mai ha sabut, i potser mai sabrà ( fins aquí molts anys ) de què realment està fet l'univers. És per això que els científics, des que tenen raó de seny, han lluitat buscant formes hipotètiques per explicar allò que passa al nostre voltant. Aquest </span><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59lkbvlkpZifzdf7ITMTnnFAV6FnYqBL6Erjnx90vWGXn-r1gZQHYOmZcbzbiPfjCfibNuqDqgCPpsoRgZW7uaXfaSCza-neWN5rz-YulUK-ZWG7RseYvJscDVqsZdF36AVavaYoWRw4/s1600-h/big+bang.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 237px; height: 239px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59lkbvlkpZifzdf7ITMTnnFAV6FnYqBL6Erjnx90vWGXn-r1gZQHYOmZcbzbiPfjCfibNuqDqgCPpsoRgZW7uaXfaSCza-neWN5rz-YulUK-ZWG7RseYvJscDVqsZdF36AVavaYoWRw4/s320/big+bang.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435928136926995922" border="0" /></a><br /><span><br /><a href="http://www.pickaloo.com/photos/02-08-10/55864.jpg"><br /><br /></a></span><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">mètode no és gens nou, i és que els mateixos grecs ja s'inventaven les seves pròpies històries per explicar alguns fets curiosos que passava a la terra, llavors amb resultats celestials i actualment demostrat que pot tenir qualsevol raó tècnica o científica.<br /><br />Doncs bé, els científics han anat inventant teories hipotètiques per explicar allò que encara no sabem, com per exemple de que està fet l'univers. El que coneixem com a espai estaria format, segons estudis, per; un 4% de la matèria que coneixem, un 23% seria matèria fosca i el restant 73% d'energia fosca. Si tinguéssim la solució de què està formada la matèria fosca, tindríem la resposta de moltes preguntes que s'hagin pogut fer els grans científics de tots els temps.<br />Però com els científics saben que existeix la matèria fosca? En realitat no ho saben, però s'ho imaginen. Va ser formulada després d'observar que un cúmul de galàxies girava massa ràpid per la massa que la sostenia ( les galàxies del centre ) que, una vegada calculada, va donar que era 400 vegades més pesada per la funció que establien, i és per això que creuen que hauria d'haver-hi alguna massa de més oculta als nostres ulls, i d'aquí ve el nom de matèria fosca.<br /></span><blockquote><span style="font-family:trebuchet ms;">Einstein, va dir: </span>«<span style="font-family:trebuchet ms;">Déu no juga a tirar els daus</span>»<span style="font-family:trebuchet ms;">, i Stephen Hawking, corregint-lo va afegir ; </span>«<span style="font-family:trebuchet ms;"> No tan sols déu juga a tirar els daus, sinó que a més els tira on no veiem</span>»<span style="font-family:trebuchet ms;">.</span></blockquote><span style="font-family:trebuchet ms;">Tindrà raó Stephen Hawking? Quin serà el final del nostre univers?? Al pas dels anys sembla ser que trobem raons cada vegada més irrefutables, com per exemple el Big Crunch, que suposa que el teixit del nostre univers és pla, i que actualment s'està estirant, per tant, hi haurà un moment que no podrà expandir-se més acabant amb tota mena de partícula mínima estirant-la, però també hi ha el Big Bounce, que no només prediu un final de l'univers, sinó que diu que aquest final seria un de molts i que poder aquest univers en què vivim sigui la part dos mil milions d'una llarga existència.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Una pregunta que d'alguna manera interessa molt és; si l'espai està en constant creixement què hi ha al seu voltant? En altres paraules també ens podem qüestionar que si nosaltres arribéssim al límit de l'univers què passaria? Cauríem? Actualment, sabem que el planeta terra és finit ( que no és infinit ) però que no està limitat per cap costat, és a dir, que si féssim un total de més de 40.000 quilòmetres en línea recta no ens endinsaríem a l'espai, sinó que tornaríem al punt de sortida. És aquest el motiu que si, segons teories, l'univers fós esfèric no cauríem en ningun buit. </span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >Actualment hi ha milers de preguntes que els científics encara no han pogut respondre. Segons ells, tot depèn de les nostres creences i del que nosaltres vulguem pensar. </span><br /><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: left;"></div>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-87906744586158039752010-02-11T08:00:00.002+00:002010-02-11T08:00:06.155+00:00Etiquetes intel·ligents<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTASxRvjOkr6H9a1GRBjCkWk_-vJ_S8Nhljdf79wieL6ID2APK17kLn2jGkz18YFFPoSxTyg2AmAv5wsBdKEvFG0q38-lfiyesjlO26oSFsfeAYrvwg-gFlv-QeZlVp_HnSc_x-c5Wek0/s1600-h/tetabricks+intel%C2%B7ligents.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 319px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTASxRvjOkr6H9a1GRBjCkWk_-vJ_S8Nhljdf79wieL6ID2APK17kLn2jGkz18YFFPoSxTyg2AmAv5wsBdKEvFG0q38-lfiyesjlO26oSFsfeAYrvwg-gFlv-QeZlVp_HnSc_x-c5Wek0/s320/tetabricks+intel%C2%B7ligents.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434823049761449298" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquest nou invent que us proposem és perfecta per a gent despistada o per a aquelles persones que lluiten per tenir una vida més fàcil. Tracta sobre una etiqueta intel·ligent que t'avisa si el menjar que tens a casa està caducat o si té algun microbi maligne.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquestes etiquetes, a través del canvi visual perceptible fàcilment per l'ull humà, ens podran mostrar si el producte està contaminat o no en elevades proporcions microbianes mitjançant la reacció de l'indicador amb certs metabòlits volàtils tals com amoníac, amines biogèniques, àcid sulfhídric o àcids de cadena curta. ( Asseguren en </span><a style="font-family: trebuchet ms;" href="http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Noticias/Etiqueta-inteligente-para-conocer-el-grado-de-frescura-de-los-productos-carnicos-envasados">aquesta</a><span style="font-family:trebuchet ms;"> pàgina ).</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Així doncs, amb aquest sistema, no només el consumidor estarà totalment informat sobre la qualitat del producte ( principalment carn) a tota hora, sinó que també els grans distribuïdors de menjars, o inclús els mateixos supermercats, podran retirar productes que no estiguin en bon estat alimentós.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Trobar pegues aquest nou invent no és feina fàcil, en canvi, de avantatges en podríem dir moltes, una d'elles, i la més important, és que aquesta etiqueta detecta qualsevol mínim problema macrobiòtic, imperceptible per nosaltres, que podria afectar la nostra salut. Quan nosaltres, amb els nostres sentits, detectem que un aliment no és comestible perquè s'ha podrit, en realitat, és degut per una putrefacció molt avançada.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><br />Aquest sistema, a Espanya, encara no ha sortit a la llum, però ja hi ha empreses que aposten per tetabricks que, la seva caixa, varia de color al llarg del temps fins quan caduquen </span>( <span style="font-family: trebuchet ms;">com podeu apreciar en la imatge d'aquesta entrada</span> ).Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-4501722000972682682010-02-08T08:00:00.003+00:002010-02-08T13:13:45.868+00:00La foto curiosa <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.pickaloo.com/photos/02-06-10/55697.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 623px; height: 344px;" src="http://www.pickaloo.com/photos/02-06-10/55697.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-family: trebuchet ms;">Aquesta és la societat en què vivim?? Tan infidels són les dones com per haver-hi sis milions de cerques relacionades amb el nom de </span><span style="font-style: italic; font-family: trebuchet ms;">mi mujer con otro hombre</span><span style="font-family: trebuchet ms;">??</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet ms;">Això ens fa pensar que les dones són més infidels que els homes? O simplement que Internet és ocupat de massa tonteries? Per tant, ens preguntem, </span><span style="font-weight: bold; font-family: trebuchet ms;">aquesta és la societat en què vivim</span><span style="font-family: trebuchet ms;">?</span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-52881017924745966192010-02-07T08:00:00.000+00:002010-02-07T08:00:01.103+00:00Cuina amb impresora<span style="font-family:trebuchet ms;">Cada cop els enginyiers tècniques maten el seu temps buscant noves alternatives perquè ens sigui més fàcil i més còmode el fet de preparar els nostres àpats. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">L'últim superinvent que ha sortit a la llum és una impresora que produeix menjars de bona qualitat. Tot i que sembla increïble el fet de que una impresora ens pugui preparar el dinar així és, i és</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF6FAoWAi_JTfntJ8oe-z0F90LffPyyYqX94wRazxLyILUT3lyhUVgrbP1Jz5IZH7M7LtJUKx8itXol0gehUtDqmcG6kRn7X89RcLQbZVWDMdLV-Y4J53yp9holA6n6A2D5ED2EWLf4hA/s1600-h/cornucopia.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF6FAoWAi_JTfntJ8oe-z0F90LffPyyYqX94wRazxLyILUT3lyhUVgrbP1Jz5IZH7M7LtJUKx8itXol0gehUtDqmcG6kRn7X89RcLQbZVWDMdLV-Y4J53yp9holA6n6A2D5ED2EWLf4hA/s320/cornucopia.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434766332977256514" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;"> que aquesta impresora, anomenada cornucòpia, té un maquenisme senzill que comença amb unes llaunes de menjar, que mantenen els aliments freds i frescos. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Com podem comprovar té l'aspecte d'una impresora normal que nosaltres poguem tenir a casa nostra, el que la converteix en més curiosa i atrectiva que no pas poder efectiva. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Encara que de moment és solament un concepte, no està lluny de ser real doncs ja existeixen impressores 3D. Una mica que ha de notar-se en aquesta idea és el fet que podrém regular la qualitat dels nostres menjars com venen a ser els nutrientes i les calories, a més estalviaríem molt espai en la nostra cuina. </span><br /><br /><div class="resaltar" align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">El seu funcionament és bàsic, quan nosaltres l'encenem els ingredients baixen per uns tubs, com els mateixos cartutxs de tinta, que dipositen les combinacions de menjar desitjades en recipients que mantindran frescos els aliments i de fàcil col·locació, a per exemple, la nostra nevera. </span></div>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-47819891413646611162010-02-04T18:04:00.003+00:002010-02-04T18:15:58.661+00:00Pocaconya Un pessimista és un optimista ben informat <span style="font-family:trebuchet ms;">A vegades és depriment escoltar les notícies, tot i que expliquen l'actualitat, sembla que es dediquin únicament a fer conèixer les més depriments i les més catastròfiques. Deu ser per aquest motiu, que en Eduard Biosca, cansat d’aquest mal rollo, va crear la pàgina web Optimisme global, on tan sols llegiràs notícies bones ( només els titulars ) trencant la dinàmica de notícia depriment que donen a tota hora. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Què hi ha crisi financera?? Cap problema, perquè dintre de 30 anys el que recordarem d'aquests anys no serà la crisi financera, sinó que ha estat el moment en el qual la renda per càpita de països pobres es duplica, notícies per a pessimistes, millores per a optimistes. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El creador </span><a href="http://www.pocaconya.com/indexOpti.htm">d'aquesta pàgina</a><span style="font-family:trebuchet ms;"> és en Eduard Biosca, no és ni escriptor, ni filòsof, ni psicòleg, ni psiquiatra, ni científic, ni economista, ni sociòleg, ni polític, ni pedagog, ni periodista, ni </span><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><br /><br /><a href="http://www.ciatre.com/new/admin/fotos/optimisme%20global.JPG"><br /><img style="display: block; width: 295px; height: 412px;" src="http://www.ciatre.com/new/admin/fotos/optimisme%20global.JPG" /></a><span><br />Portada del seu llibre optimisme global<br /></span></div><span style="font-family:trebuchet ms;">teòleg, ni paleontòleg. Però gràcies a que viu en el segle XXI es pot permetre el “luxe” de ser lector, oient i telespectador de debats, entrevistes, articles i reportatges de molts dels millors escriptors, filòsofs, psicòlegs, psiquiatres, científics, economistes, sociòlegs, polítics, pedagogs, periodistes, teòlegs i paleontòlegs. És partidari de que un pessimista és un optimista ben informat, i quina gran veritat que va dir en Antonio Mingote fa uns quants anys. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Accedint en aquesta pàgina podreu seleccionar les millors notícies, ( millors en sentit de ser bones ), mirar els seus vídeos, fer-se fan de la seva pàgina de Facebook, mirar el seu currículum, informar-se sobre el seu llibre, i moltes coses més... </span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >Al preguntar-li per quina notícia destacaria d'aquest any va assegurar: Obama ha desbloquejat la investigació amb cèl·lules mare que Bush va vetar: vindran avanços fabulosos per a la humanitat!</span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-82026608420719330962010-02-02T17:37:00.005+00:002010-02-05T14:56:48.570+00:00Sòlid, líquid, gas i... plasma El quart estat de la matèria<span style="font-family:trebuchet ms;">S'ensenya a les escoles, i no és pas mentida, que els tres estats de la matèria són sòlid, líquid i gas, i que aquests tres estats són reversibles, és a dir, que de sòlid podem passar a líquid i al revés i que de líquid podem passar a gas i al revés. Però no creieu què falta algu més?? I així és, existeix un quart estat no tan conegut com els tres anteriors per la seva poca quantitat en el nostre planeta, que a la vegada és el més abundant en el nostre univers, anomenat plasma. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Per tant, com dèiem, el plasma és considerat el quart estat de la matèria i està format per electrons lliures i ions ( àtoms amb càrregues elèctriques ) positius, el que el converteix amb un fluid que transporta l'electricitat, és a dir, que és conductor.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;">És curiós perquè és un fluid, el que fa que sigui proper al líquid, però també és conductor, el que li fa apropar una mica al </span><a style="font-family: trebuchet ms;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwqtPOsiIpKpsYMLfRcL7DvEAyVV0NrcrWJmQr2jT75n0P_wKzk1ZgGxUpwJ8eZt3nmr9krWyd_6uzt1Zvc41HkqQ2uotMqVe1lGo9zyIz5EZ2cWfjf-1nq1j9G6_MaiDeSMh3I3ZNHos/s1600-h/plasma.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 287px; height: 279px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwqtPOsiIpKpsYMLfRcL7DvEAyVV0NrcrWJmQr2jT75n0P_wKzk1ZgGxUpwJ8eZt3nmr9krWyd_6uzt1Zvc41HkqQ2uotMqVe1lGo9zyIz5EZ2cWfjf-1nq1j9G6_MaiDeSMh3I3ZNHos/s320/plasma.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433702108397113938" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">sòlid per respondre a les característiques dels metalls, però és més aviat considerat com a un tipus de gas, a causa de les seves coincidències en la seva formació, i és per això, que hi ha gent que el considera simplement un tipus de gas.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;">Probable és que en aquests moments no trobem cap matèria que presenti ser plasma ( a part del televisor ), però ho són l'interior d'un tub fluorescent, el FOC, les boles de plasma, , les estrelles ( com ho és el sol ), l'aurora boreal, la ionosfera ( part de l’atmosfera ) i , entre altres més, els llamps que és un exemple de plasma present a la superfície de la Terra. Típicament, el llampec descarrega 30,000 amperes, a fins 100 milions de volts, i emet llum, ones radioelèctriques, raigs X i fins i tot raigs gamma .Les temperatures del Plasma al llampec es poden apropar als -245 graus centígrads.<br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;">El plasma no va començar a ser disciplinat fins a principis de 1800, fet que fa que la seva investigació sigui molt recent i que no se'n sàpiga tant com el líquid, el sòlid i el gas.</span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-48773010057958697872010-01-30T08:00:00.004+00:002010-02-03T12:25:57.389+00:00Matèria i antimatèria??<span style="font-family:trebuchet ms;">Quan l'univers s'estava formant, els científics creuen que va aparèixer més que la matèria ordinària que ara és part del que ens envolta. Ells creuen que contenia una quantitat equivalent d'antimatèria, la bessona dolenta de la matèria ordinària.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Pot semblar una barbaritat dir que cada partícula té una antipartícula, però és real tot i que sembli ciència-ficció.</span><br /><br /><div class="resaltar" align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">En termes generals l’antimatèria està composta per partícules de la mateixa massa que una partícula de matèria, però amb càrrega oposada. </span><br /></div><br /><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; text-align: center;"><br /><a href="http://www.pickaloo.com/photos/01-29-10/55005.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img src="http://www.pickaloo.com/photos/01-29-10/55005.jpg" style="display: block;" width="198" border="0" height="320" /></a><br /><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">La matèria ordinària està composta d'àtoms que a la seva vegada estan compostos de partícules subatòmiques, com els electrons amb càrregues negatives i electrons amb càrregues positives. Doncs si els protons són el nucli de l'àtom amb càrrega positiva, els antiprotons són partícules amb càrregues negatives que posseeixen exactament la mateixa massa, ocupant la posició de nucli en els antiàtoms.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">És per això que l'antimatèria és exactament igual que la matèria tan sols que amb la càrrega oposada. És difícil d'imaginar per al nostre subconscient alguna cosa semblant a això, i per tant, ens fem un dibuix d'un àtom amb un igual al seu costat però amb els colors invertits.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Com ja sabem en el nostre món l'ho oposat s'atreu, com per exemple un iman amb pol positiu s'atreu amb un amb pol negatiu. Per tant, és per això que la matèria i l'antimatèria acostumen a estar molt relacionades. Es podria dir que són l'un per l'altre, però cada vegada que la matèria i l'antimatèria entren en contacte succeeix el mateix resultat, s'aniquilen l'una amb l'altre produint rejos gamma.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">De fet aquestes col·lisions són una de les grans fonts d'energia de l'univers, i poder en el futur una solució, ja que al contactar l'una amb l'altre produirien una quantitat d'energia equivalent a poder subministrar electricitat durant una setmana a Califòrnia amb tan sols dues masses pesades com dues piles de sorra que agafaríem amb les mans.</span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-67791564680332238022010-01-27T08:00:00.002+00:002010-02-03T12:26:09.928+00:00La terra és esfèrica i gira al voltant del sol!!! Epurr si muove!<span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Proclamar el títol d'aquesta entrada uns 500 anys enrere era d'heretgia ( traïció a la societat eclesiàstica ) i de xarlatà. El més normal era que a qualsevol persona de peu que defensés aquestes paraules se'l cremés a la foguera per contradir la teoria geocèntrica, que explica que el centre del sistema solar ( conegut llavors com a univers ) era la terra, però, amb una mica de sort, poder eren un reputat científic de l'època, al qual feien jurar amb la mà sobre la bíblia que només deia infàmies i que no tenia raó. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs aquest últim cas fou el de Galileu Galilei. Conegut com a creador del telescopi, gran científic de l'època, para de l'astronomia moderna, i entre altres, defensor de que la terra no era plana i de que girava al voltant del sol. A principis del 1600, amb proves creïbles, </span><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><br /><span><br /><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >Univers geocèntric segons Ptolomeu</span><br /></span><br /><a href="http://www.pickaloo.com/photos/01-25-10/54704.jpg"><br /><img style="display: block; width: 377px; height: 314px;" src="http://www.pickaloo.com/photos/01-25-10/54704.jpg" /><br /></a><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">defensava que la terra no era plana, ell ho argumentava dient que : quan un vaixell s'endinsava dins del mar primer desapareixia el buc i després ho feien les veles, o perquè en un eclipsi de sol la silueta de l'hombra és circular, i no plana.<br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Galileu fou molt respectat per uns, però ''odiats'' per uns altres, i aquests eren l'església, qui defensava amb textos bíblics i teories d'un egipci anomenat ptolomeu que la terra era un únic centre de l'univers i que els altres astres ( inclús el sol ) orbitaven al seu voltant. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Així doncs, l'església va convocar a Galilei després de que aquest s'hi negués en varies ocasions mitjançant l'excusa d'alguna malaltia que potser ni sofria, però el fet fou que finalment va declarar amb la mà a la sagrada bíblia de que deia infames, i que si tornava a fer-ho seria castigat sota pena presonera.<br />No obstant, tot jurament bíblic no feria canviar la mentalitat i la idea que tenia Galilei segons el nostre univers, així que ( segons un escriptor italià testimoni del jurament ) just després de jurar va dir en "veu baixa" ; </span><i style="font-family: trebuchet ms;">«<strong class="selflink">Eppur si muove</strong>» </i><span style="font-family:trebuchet ms;">( que significa : i tanmateix es mou )<span style="font-style: italic;">.<br /></span>Durant molts anys, l'església va amagar al públic textos corresponents a Galilei i altres científics defensant aquestes teories fins que el papa Joan Pau II va agafar el càrrec, qui pensava que l'església no devia haver castigat a Galileu i encara menys amagar documents a la població.<br /><br />És probable que Galileu fos un afortunat, ja que un científic amic seu, fou cremat per dir que com el nostre sistema solar n'hi havia molts en l'univers, que aquest era infinit i que poder evitaven en altres planetes éssers superiors a la raça humana <span style="font-size:130%;">¿¿ </span><span style="font-weight: bold;">Tenia raó</span> <span style="font-size:130%;">??</span><br /><span style="font-style: italic;"></span></span></span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-68916307730634481022010-01-24T08:00:00.005+00:002010-01-24T08:00:03.944+00:00Tu també pots escriure a Viquipèdia No hi ha mestre que pugui ser deixebleAportar una mica del nostre coneixement a Internet no deu fer mal a ningú, potser aquest pensament fou el que li corria pel cap a Jimbo Wales quan va <a href="http://vidademon.blogspot.com/2009/02/de-veritat-que-el-millor-amic-de-lhome.html">crear la Wikipedia. </a><br /><br />Tots podem aportar un gra de sorra per ampliar les possibilitats de Vikipèdia creant una entrada que encara no existeix-hi. A continuació us podem ensenyar com fer-ho amb 5 senzills passos.<br /><br /><div class="resaltar" align="justify"><ol><li>Creem un compte de Vikipèdia, per fer-ho, cliquem en un botó situat a la dreta superior de la pantalla on posa "Inicia una sessió/crea un compte". Tan sols cal deixar algunes dades com el correu electrònic, el nom d'usuari que desitgeu i la contrasenya.</li><li>Una vegada ja estem registrats, comprovem que l'entrada que ens disposem a escriure no existeix-hi, és per això, que hem de cercar el títol més apropiat i general de l'entrada al cercador de Vikipèdia.</li><li>Si no existeix, veureu un text que diu : Creeu la pàgina <b>«Nom de l'entrada</b><b>» </b>en aquest wiki!, cliqueu-hi i ja podreu començar.</li><li>A continuació us apareixerà un quadre per omplir-lo amb el text desitjat per a aquesta entrada. No cal escriure el títol, ja que aquest serà el que vosaltres heu inscrit en el cercador.</li><li>Una vegada acabada l'entrada cliqueu al botó <b>«Desa la pàgina</b><b>» </b>i ja ho tindreu acabat!</li></ol></div><br /> Com ja heu vist és senzill de fer, però heu de tenir en comte quines són les <a href="http://olografias.blogspot.com/">condicions d'ús</a>.<br /><br />Cal saber que unes de les peculiaritats que té Wikipedia és la possibilitat d'editar i crear pàgines que han creat altres persones.<br />Aquest punt és una gran eina, però que normalment s'utilitza només per "vfandalisme" ( falsificar dades, escriure mentides, canviar fotos, etc.), és a dir, que si el vostre escrit no és apropiat , potser serà eliminat per qualsevol altre membre de la Vikipèdia, inclús, hi ha qui et pot bloquejar L'IP ( matrícula de l'ordinador ) i que no et permeti editar mai més una pàgina.Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-75145274758042394492010-01-21T12:42:00.001+00:002010-02-03T12:26:32.325+00:00L'espaitemps, Newton, Einstein i la ciència que els va parir! Ciència per negats<span style="font-family:trebuchet ms;">És més normal sentir parlar de l'espaitemps en pel·lícules de ciència ficció que no pas en les notícies, en la ràdio o pel carrer, i segur que la majoria no sabem del que es tracta. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">És senzill, i podríem dir que va ser un descobriment d'Einstein al formular la seva famosa teoria de la relativitat general, que entre altres, destrossa la teoria que Newton va escriure quan li va caure una poma al cap, la Gravetat. </span><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><br /><br /><a href="http://www.pickaloo.com/photos/01-07-10/53264.jpg"><br /><img style="display: block; width: 273px; height: 282px;" src="http://www.pickaloo.com/photos/01-07-10/53264.jpg" /></a><br /><span><br />Corvatura de l'espaitemps<br /></span></div><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs bé, Newton deia que la gravetat és una força instantània que aplica un cos més pesat en un altre, és per això que els planetes giren al voltant del sol, i que la lluna ho fa al voltant de la Terra. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Per arribar entendre aquesta teoria caldria formular un experiment, que és el següent: </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Imagineu-vos que en un moment donat el sol desapareix, què passaria amb els planetes que giraven al seu voltant?? Caurien?? Segons Newton, en el precís moment en què desapareix el sol els planetes sortirien de la seva òrbita i es perdrien en l'immensitat de l'univers. Però estava equivocat, i qui ho va demostrar va ser Einstein, un anònim treballador d'una fàbrica de patents. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Ell va demostrar, i les lleis físiques també, que res pot anar més ràpid que la llum, i si la llum triga 8 m 20 segons des del sol fins a la terra, com la gravetat, com va dir Newton, podia ser instantània?? Per tant, segons Einstein, si el sol desaparegués, formaria una onada en el teixit espaitemps que trigaria 8 m 20 segons en atrapar la Terra, i seria en aquest moment quan la terra desapareixeria de la seva òrbita. </span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >Però, és difícil d'entendre això de l'espaitemps??</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs no. Tan sols cal imaginar-se que l'espai està format per un teixit elàstic que es deforma amb els astres pesants ( com el sol ) i que els altres astres, atrets per la seva curatura, giren al seu voltant ( com la imatge que us oferim en aquesta entrada ). </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">És per això que la gravetat no és una força del tot, sinó que és tan sols una força teòrica, que apliquen uns cossos més pesants contra uns altres per les seves corvatures. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Vinga va però si és molt fàcil!!! :) </span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-31267304467700846092010-01-18T08:00:00.001+00:002010-02-03T12:26:44.085+00:00Big Bang, de denominació inexacte<span style="font-family:trebuchet ms;">El Big Bang és la teoria del principi de tota creació, de qualsevol àtom existent des de fa uns 14 mil milions d'anys ( que es diuen ràpid ). </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Cal pensar que en aquest precís segon que llegeixes això, tot el que veus ara mateix, tot el que sents i tot el que degustes ha estat res</span>ultat del Big Bang.<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Però el nom de Big Bang és una contradicció, ja que no fou gran, perquè els experts creuen que tot </span><span style="font-family:trebuchet ms;">l'univers fou origen d'una partícula mínima d'alguna clase determinada, i no hi va ver cap BANG, ja que no hi havia aire que pogués transportar les vibracions de l'explosió. Per tant, el nom de Big Bang és una denominació inexacte, ja que no va ser gran ni va haver-hi explosió, però el nom va quallar. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Avui en dia, tot i que hi ha diverses teories, el Big Bang és la més sòlida, la que actualment dóna un sentit a la ciència tal i com l'entenem, ja que qualsevol que no l'accepti serà tractat de boig per la comunitat científica. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La immensitat del resultat d'aquesta explosió no pot cabre en els nostres pensaments, poder perquè quan pensem en l'espai ( o millor dit l'univers ) només ho fem imaginant-nos la terra vista des d'allà, o potser també el sol, però cal tenir en compte el nostre sistema solar, situat en un extrem d'un braç d'una galàxia, i aquest sistema que gira al </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://zaragozame.com/wp-content/uploads/2008/03/bigbang.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 296px; height: 290px;" src="http://zaragozame.com/wp-content/uploads/2008/03/bigbang.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">voltant d'uns sis mil milions de sistemes amb més planetes, envoltats de dos-cents mil milions d'estrelles i tots aquests elements situats en la gegantesca via làctia. Però, com la via Làctia se'n coneixen més de 125.000.000.000 galàxies, i totes aquestes situades a la part visible de l'univers. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Però per què es creu que el Big Bang era resultat d'un punt petit?? </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Doncs és fàcil d'explicar: Si l'univers no para de créixer significa que abans era més petit, molt abans, molts anys abans tenia la mida d'una galàxia, encara més abans, la mida del nostre sistema solar, més abans, la del nostre planeta, mirant milions de milers anys enrere l'univers cabria en un estadi, més abans en una taça de cafè i finalment amb la mida d'un àtom. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Es creu que fa 13.700.000.000 d'anys l'univers tenia una mida inferior a la part més petita d'un àtom, increïblement petit, després, algo va passar, en un moment determinat aquell punt va expandir i a partir d'aquí, tot va començar. </span><br /><blockquote>Per poder entendre l'evolució del Big Bang us oferim <a href="http://unificacionistas.files.wordpress.com/2009/09/big_bang_02.jpg" class="lightwindow">aquesta</a> imatge.</blockquote><span style="font-family:trebuchet ms;">Poder és la teoria més creïble, però el Big Bang tan sols és un resultat del que va passar després de l'explosió, ja que aquesta encara no ha donat respostes als científics com per exemple què és el que va explotar?? Per què va explotar?? o, Què va passar abans de que explotés?? </span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-89413098120525643352010-01-16T08:00:00.002+00:002010-02-03T12:26:57.879+00:00James May i la seva casa de Lego<span style="font-family:trebuchet ms;">James May és un dels periodistes i presentadors més famosos d'Anglaterra, als seus 47 anys, segur que mai havia fet una extravagància tan divertida com la que va fer amb l'ajuda de mil voluntaris i 3 milions de peces, una casa de Lego! </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">No tan sols la façana és de Lego, sinó que també estan fetes d'aquestes famoses peces la cuina, els dormitoris ( amb els llits més durs que es puguin imaginar ), la torradora, les columnes... TOT fet de Lego. <br /><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Per la desgràcia d'aquest presentador i dels més de mil col·laboradors, (entre ells nens, turistes, homes, dones, gent de la televisió...) la casa no era gens segura, i la seva ubicació era en una vinya, fet que no permetia que la casa hi pogués estar gaire temps, doncs a causa d'això, la intenció era de tirar-la a terra.<br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">James May va pensar en transportar la construcció en un parc de diversió, però la idea era molt cara, així que finalment va ser destruïda. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La casa contava amb un vàter, un lavabo i la seva dutxa. Tenia un llit molt dur, la cuina estava complerta amb articles de Lego com una torradora i una batidora. En poques paraules, una casa per sobreviure. </span></span></span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-32370893851613179622010-01-13T08:00:00.002+00:002010-02-03T12:27:16.715+00:00Nosaltres i el planeta terra<span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >Si s'observa la terra des de l'espai no hi cap signe de vida, observant el planeta terra des d'aquesta distància qui diria que hi habiten 6.000.000.000 de éssers humans ??? El nostre planeta no és més que això, una simfonia de color i forma. </span><br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >Pot ser que sigui el planeta terra, però 2/3 de la seva superfície són aigua. Només cal comparar el nostre planeta amb qualsevol altre del sistema solar, l'aigua abundant terrestre que està plena de vida comparada amb qualsevol desert rocós de Júpiter, i és que l'aigua ha estat el principi de moltes espècies, ja que es suposa que moltes van començar a l'aigua i que van sortir a la superfície terrestre quan se'ls hi van desenvolupar extremitats i pulmons. És per això que podem dir que la vida va sortir de l'aigua. </span><br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >Nosaltres, els humans, igual que qualsevol espècie, estem en una fase de desenvolupament que encara no hem acabat, i és que després de l'homo Sàpiens hauríem d'escriure tres punts suspensius. </span><br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >El crani humà ha canviat dràsticament durant els últims 3 milions d'anys. L'evolució des del Australopithecus fins al Homo sapiens, va significar l'augment de la capacitat craneana (per a ajustar-se al creixement del cervell), l'amplada del rostre, la reculada de la barbeta i la disminució de la grandària de les dents. Els científics pensen que l'increïble creixement de grandària del cervell pot estar relacionat amb la major sofisticació del comportament dels homínidos. Els antropòlegs, per la seva banda, assenyalen que el cervell va desenvolupar la seva alta capacitat d'aprenentatge i raonament, després que l'evolució cultural, i no la física, canviés la forma de vida dels éssers humans.</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Verdana;font-size:100%;" ><span lang="es"> <span style="font-family:trebuchet ms;">( més informació click </span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><a href="http://www.portalplanetasedna.com.ar/evolucion.htm">aquí</a> ) </span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Verdana;font-size:100%;" ><span lang="es"> </span><span lang="es"><br /></span><span style="color: rgb(102, 255, 255);" lang="es"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >En els 11.000 anys que han passat des de l'última edat de gel hem desenvolupat l'agricultura, deixar que uns pocs alimentin a molt, que aquesta és la base de la nostra civilització, ja que deixem que altres persones siguin artistes, professors, científics, etc. </span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:trebuchet ms;" >En molts pocs anys hem tingut la capacitat de canviar l'aspecte de la terra totalment, amb les nostres ciutats i els nostres alts gratacels sumant la nostra agricultura i esgotant fonts d'energies no renovables. </span></span></span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-26760265117957417922010-01-11T08:00:00.002+00:002010-02-03T12:27:27.028+00:00Sabies això sobre el sol...??<span style="font-family:trebuchet ms;">El sol té calor, llum i una energia incombustible. Sense la nostra estrella local, a una distància de tan sols 150.000.000 km, el nostre planeta estaria completament sense vida. Fent un petit homenatge a aquest astre des d'aquest blog us oferim una sèrie de curiositats que segur que us sorprendran: </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El sol és l'eix del nostre sistema solar, a l'igual que els planetes, tot gira al voltant del sol. Plutó amb la seva òrbita inclinada, Neptú i Urà, les gegantesques esferes de gas, dos més, Saturn amb els seus anells i l'increïble Júpiter. El petit i vermell Mart, i l’ermós planeta terra, que són els primers planetes rocosos interns. Després Venus i finalment Mercuri, tots aquests astres són esclaus de la força gravitatòria del Sol.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El centre del sol és un pur reactor nuclear, a 15.000.000 de graus centígrads l'hidrogen es transforma en heli dins d'una continuada reacció en cadena. Quan els nuclis d'hidrogen es fusionen per produir nuclis d'heli, hi ha una petita pèrdua de massa. Aquesta matèria es descarrega com a energia. Cada segon que passa, la nostra estrella perd milions de tonalades de massa, una energia que mantindrà la brilló del sol uns 5.000.000.000 d'anys més. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">En la seva totalitat, el sol té la mateixa densitat que un iogurt, però, en el blanc i ardent nucli, no obstant, hi ha una densitat 10 vegades menor que el plom, i l'energia que es descarrega triga uns 100.000 anys en arribar a la superfície. Aquesta mateixa energia, com la llum del sol, triga tan sols 8 minuts i 20 segons per arribar a nosaltres. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El sol controla el nostre sistema meteorològic, fa que creixi els nostres cultius i sustenta quasi tota forma de vida. </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El pas d'un raig de llum solar en passar per un prisma cristal•lí ens ofereix molta informació sobre l'astre. La llum blanca es converteix en un espectre de color i línees fosques, que revelen la composició solar: </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">70 % d'hidrogen, 28 % d'heli i un 2% d'elements més pesats, com el ferro. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Els elements més pesats són fruits d'una supernova, que consisteix en la mort d'una estrella gegant ( una explosió ). Les seves ones van interactuar amb un núvol de gas i pols, que mentre rotava i s'aplanava lentament el centre es col•lapsava fins a crear un volcà nuclear. El nostre sol va néixer fa uns 5.000.000.000 d'anys, i en el seu disc circumdant es van començar a formar els planetes. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El nostre propi planeta cabria més d'un milió de vegades dins del sol, ja que és tan gran que ocupa un 99,8% del sistema solar </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La llum del sol està formada a una profunditat de 500 km dins la superfícies solar, on s'hi troba una fràgil capa de gas situada a la fotosfera. Fotografies reals de la fotosfera ens informa de que està formada per grànuls que bombollen amb cadascun el tamany de l'estat nord americà de Texas ( amb una superfície de 696.241 km² ). Els gasos pugen per aquests grànuls, es refreda, i torna a baixar per uns tubs de separació. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El lapsus de temps que triga el sol en rotar ens ensenya unes taques solars, que venen i van al llarg de varis dies, i només una d'elles es podria tragar el nostre planeta Terra. Al llarg d'una transició d'11 anys un sol pot passar de ser en gran part tacat a un sol completament net. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquest astre que ens il•lumina està envoltat d'un camp magnètic que es desprèn amb gran equilibri, però com que la superfície solar no és sòlida, aquesta dóna voltes a diferents velocitats: </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"> L'equador rota cada 25 dies, en els pols cada 34 dies, i aquest és el fet que confon el camp magnètic. </span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >EL NOSTRE FI: </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El Sol va creixent, del seu diàmetre actual de 1'4 milions de quilòmetres pot ser que s'expandeixi 200 vegades més. Consumint primer a Mercuri, i després a Venus. No atraparà al nostre planeta, però la Terra es farà cendres, quan la calor acabi amb els nostres oceans i tota la nostra aigua. Així que el sol es convertirà en un perillós gegant vermell expulsant gas mortal format per mercuri i heli. </span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-11905604243361389282010-01-08T08:00:00.003+00:002010-02-03T12:27:39.286+00:00L'home va arribar a la lluna??? 2ª part<span style="font-family:trebuchet ms;">Aquesta és la segona vegada que des d'aquest blog ens preguntem si realment l'home va anar a la lluna o si tot va ser un muntatge organitzat per la NASA i els EEUU per guanyar la guerra als russos.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">He estat remenant per internet i he trobat una sèrie de justificacions que destrossen el viatge que Armstrong i la seva tripulació va embarcar el 18 de juny del 1969.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Els soviètics creien que la NASA va cometre tals errors que no se'ls creuria ni un nen petit, i és que experts del KGB asseguren només trigar dues hores en fixar-se en l'estafa de fotografies. Per exemple, es van donar compte de que la bandera dels Estats Units apareix sospesa a l'aire, però a la lluna no hi ha vent. La NASA podria dir que van retocar les barres i estrelles per fer-les més patriòtiques, tonteries ( segons l'expert del KGB Dimitri Muffley ).</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La càmera utilitzada a la lluna era una hasselblad 500 de disseny i de qualitats excelents, però sense modificacions especials ni funda.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La mateixa falta d'atmosfera és la causant de canvis sobtats de temperatura que oscilen entre els 130 i els -150 graus centígrads, i els experts saben que al superar els 50 graus centígrads el </span><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><br /><a href="http://www.nosoloviajeros.com/imagenes/miscelanea/apolo-11-bandera.jpg"><br /><img style="display: block; width: 314px; height: 245px;" src="http://www.nosoloviajeros.com/imagenes/miscelanea/apolo-11-bandera.jpg" /></a><span><br />Bandera sospesa en "l'aire" de la lluna</span><br /></div><span style="font-family:trebuchet ms;">calor fa que les càmeres sofreixen canvis químics en les embulsions fotogràfiques, fa que les parts mecàniques de la càmera s'expandeixin i afluixa les lents. El fred extrem inutilitzaria les bateries i el fotòmetre, fet que congelaria la pel·lícula, i a més, els rajos violetes extorsionarien els colors, però els colors estan perfectes.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La gravetat de la lluna és una sisena part de la de la terra, això significa que un astronauta completament equipat amb el seu vestit espacial pesa uns 180 quilograms a la terra, és a dir, uns 30 quilos a la lluna.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquest fet demostra que és impossible que una persona que pesi 30 quilograms deixi una petjada tan profunda com la que ens van fer creure per la televisió.</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Finalment, totes les fotografies estan fetes sense flash, es veuria perquè l'astronauta que fa la foto es reflexa a la visera de l'altre astronauta, si us fixeu en </span><a style="font-family: trebuchet ms;" href="http://www.pickaloo.com/photos/01-04-10/52985.jpg" class="lightwindow">aquesta foto</a><span style="font-family:trebuchet ms;"> els astronautes estan il·luminats sense flash, però es veu perfectament fins l'últim detall dels seus vestits espacials.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">El primer que s'aprèn a la fotografia és el no fer fotos contra la llum, tens que estar d'espatlles al sol per fer les millors fotografies.</span><br /><a style="font-family: trebuchet ms;" href="http://www.pickaloo.com/photos/01-04-10/52989.jpg" class="lightwindow">Aquesta</a><span style="font-family:trebuchet ms;"> fotografia recuperada de que abans la NASA les destruís totes revela la font de la llum d'aquelles ombres horitzontals, dos focus en un estudi. ( focus assenyalat per una fletxa feta per mi ) </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Ara el debat és obert, realment l'home va anar a la lluna?? O simplement els soviètics ens volen demostrar que utilitzen el Photoshop?? Què hi opines??</span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-51824412919845113532010-01-05T08:00:00.005+00:002010-02-03T12:28:13.437+00:00És possible viatjar en el temps??<span style="font-family: trebuchet ms;font-size:100%;" >Increïblement segons la teoria de la relativitat d'Einstein, potser sí. Com pot ser?</span><p style="font-family: trebuchet ms;"></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">El que va fer Einstein el 1905 va ser analitzar la naturalesa de la llum, de fet, inclús abans de fer això, quan tenia 16 anys es va preguntar:
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Si volés a la velocitat de la llum i em posés un mirall davant de la cara em veuria <span style=""> </span>el meu reflexa?? Perquè per veure el nostre reflexa la llum ha de rebotar-nos a la cara, rebotar al mirall, i tornar als nostres ulls.<span style="">
<br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><span style=""> </span>Però si ens desplacem en la velocitat de la llum, pot la llum superar la nostre cara i arribar al mirall?? </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://agaudi.files.wordpress.com/2008/01/relojatras.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 280px; height: 280px;" src="http://agaudi.files.wordpress.com/2008/01/relojatras.jpg" alt="" border="0" /></a></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">I el 1905 ell va trobar la resposta :
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Sí, veuríem el nostre reflexa ja que resulta que la llum viatja a la mateixa velocitat, més enllà </span><span style="font-size:100%;">de lo ràpid que viatgi l'observador.
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">El que planteja Einstein és que si la velocitat de la llum és constable el temps es torna elàstic .</span><span style="font-size:100%;"> <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">El temps es pot fer més ràpid o més lent segons la velocitat que un viatja, però com ens </span><span style="font-size:100%;">permet això veure el futur??</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Doncs aquesta és la part fàcil
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Posem un exemple: <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Hi ha dos amics que mai es separen l'un de l'altre ja que decideixen passar la resta del temps junt. Però un bon dia, un d'aquests amics decideix fer un viatge a un hotel 5 estrelles situat en un planeta llunyà, que està a 50 anys llum, viatjant amb un coet que va al 99,9% de la velocitat</span><span style="font-size:100%;"> del la llum ( uns 300.000 km/segon ), mentrestant, l'amic que es queda a la terra, es mou a la velocitat normal de la terra i es va fent vell poc a poc fins que </span><span style="font-size:100%;">està a pocs dies de la mort. Un bon dia, l'amic que ha fet aquest viatge torna, i a l'espai el temps passa molt, molt lent, ja que aquest viatja molt ràpid, així que per a aquest han passat 6 mesos, i per tant, quan arriba, el seu amic ja és mort.
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">I aquesta és la teoria d'Einstein, i té tota la raó.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"> Si es col·loca un rellotge en un coet i se'l fa anar i tornar, indicarà una hora anterior, amb el rellotge idèntic que es va sincronitzar a la terra. El temps passa més lent sense que hi transcorri menys temps pels rellotges en moviment, i quan més ens apropem a la velocitat de la llum major és la diferència.
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Així que cada vegada que viatgem en avió volem al futur, només que no gaire, doncs la curvatura temporal que es produeix és pràcticament indetectable. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;">
<br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;">Existeix algun home del futur??</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">La persona que més a viatjat en el temps és un astronauta anomenat Sergey Adeyeb que va passar un total de 748 dies abordo de l'estació especial MIR. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Quan va tornar a la terra va envellir una cinquantena part de segon que si s'hagués quedat a la terra. Pot ser no és gaire, però aquest astronauta pot presumir de ser la persona que més s'ha endinsat al futur.
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">Però podem somiar truites, ja que per viatjar a la velocitat de la llum, o inclús a la meitat, es necessita una quantitat d'energia i una tecnologia que actualment és impensable. Però per a un futur llunyà, tot pot ser possible.
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;font-size:100%;" ><span style="line-height: 115%;">Tot i que els científics creuen que és impossible que un coet aconsegueixi una propulsió equivalent a 300.000 km/segon.</span></span><span style=";font-family:";" lang="ES"><o:p></o:p></span></p> <meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link rel="File-List" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="themeData" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link rel="colorSchemeMapping" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault {mso-style-type:export-only; margin-bottom:10.0pt; line-height:115%;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.45pt; mso-footer-margin:35.45pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} </style> <![endif]--><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:10pt;" ></span><span style="" lang="ES"><o:p></o:p></span> <p></p><span style="font-size:100%;"><span style="line-height: 115%;font-family:trebuchet ms;font-size:10pt;" ></span></span><span style="" lang="ES"><o:p></o:p></span> Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-30608090046550359422010-01-03T15:43:00.003+00:002010-01-03T18:08:55.782+00:00Ens passem al nou format!<span style="font-family:trebuchet ms;">Si corre una nova moda entre les pàgines web aquesta és la 2.0. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">En què consisteix el 2.0??</span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals fins arribar a les aplicacions webs enfocades al usuari final. Per tant, el 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet, uns altres parlen de bombolles i inversions, però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho vam analitzar diàriament en les notes d'Actualitat. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Més informació click </span><a href="http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/">aquí</a><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">I com que només pensem en estar de moda, volem afegir-nos en aquesta nova tendència. Principalment, començant pel disseny del blog, que abandona una temàtica floral, infantil, artística... per oferir un disseny més directe, en el que ens importa més els escrits que no pas quin disseny té el nostre blog. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">També estem pensant en fer-nos sentir a Internet, és per això, que poder decidim donar un gran pas entrant a Facebook i crear una pàgina de fans. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Demanem perdó per no haver actualitzat freqüentment :) </span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-29398464961231414272009-11-28T16:42:00.002+00:002010-02-03T12:28:29.721+00:00Argleton, el poble fantasma<span style="font-family:trebuchet ms;">Argleton és un poble britànic de Lancashire que fou inventat per Google Maps, és a dir, un poble </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAEeCTYsGl9p5VIaHY7YwFfSgcQry6jyw5HVsBzJPSpdRd0jg1174IXEfTkCr3rGejR5mhuA0Mtfb4GNCkW6GH_kTjhn2O73X_oxv_4H_j1jU59jSYf-ub7AqNnubwAUGE_dk2RXmN2k08/s320/45+argleton.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 282px; height: 249px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAEeCTYsGl9p5VIaHY7YwFfSgcQry6jyw5HVsBzJPSpdRd0jg1174IXEfTkCr3rGejR5mhuA0Mtfb4GNCkW6GH_kTjhn2O73X_oxv_4H_j1jU59jSYf-ub7AqNnubwAUGE_dk2RXmN2k08/s320/45+argleton.JPG" alt="" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">fantasma.<br /><br />Només és localizable en les coordenades del Google Maps.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Com que no coneixem els carrers britànics, ens basem en una publicació feta pel diari <span style="font-weight: bold;">Telegraph</span>, que diu que Google Maps ens col·loca la població d' Argleton al voltant d'uns camps al sur d'Ormskirk.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Hem cercat a Internet ( és a dir al Google ) i a part de trobar cerces relacionades com a poble fantasma, també hem trobat llocs de treball per a la ciutat d'Argleton, restaurants casolans... Bé, en realitat si que existeixen aquests restaurants o treballs, simplement que es situa just al mateix lloc on ( sense sentit algun ) google ens hi ha col·locat la ciutat fantasma.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />Sabent tot això també és necessari informar de que aquest error no es degut a un error de la cantera de Larry Page o Sergey Brin ( creadors de Google ), sinó de l'empresa que proporciona les dades al Google Maps ( Tele Atlas ).</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Tele Atlas, a aquestes altures, ja ha borrat aquest poble fantasma, i si actualment busqueu aquest nom al Maps, només us sortirà una coincidència Angleton, una ciutat real dels Estats Units. </span><br /><br />Més informació, click a <a href="http://www.planetacurioso.com/2009/11/06/insolito-argleton-la-ciudad-que-se-invento-google-maps/#more-11341">aquí</a>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-82681493319633485202009-11-26T13:31:00.003+00:002010-02-03T12:28:49.755+00:00La Terra és buida:)?<div style="text-align: left;">Que el món pugui acabar l'any 2012 passa, però que diguin que la terra és buida... això és massa! <span style="font-family:trebuchet ms;">Aquesta és una teoria que principalment circula per Internet.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Com tots sabem, la terra té diferents capes, una d'elles és l'escorça exterior, com l'Interior, o com el nucli..., però segons algun grup minoritari la terra és buida, formada només per l'escorça exterior i el nucli.</span> L'any 1968 la NASA va captar una</div><div style="margin: 0px 10px; text-align: center; float: left;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><div style="margin: 0px 0px 10px 10px; text-align: center; float: right;"><span style="font-weight: bold;">El que seria una terra buida</span><img style="display: block;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-HzRMZM91XcatvYMNk7ic4exo57olnIo9z1YdtLosF5BupZqh_9vopQNO-CejK-NNZSfzmaLo5yqL9hDqScJsJpUKlpc02Xumo4sbJU3o0LHU2revFf0ELHVY1UT0esDZkxlqGbMXNK4/s320/tierra+hueca.jpg" /></div></span><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family:trebuchet ms;">imatge feta pel satèl·lit ESSA-7, on es podia veure un extrany forat negre a on hauria d'estar el Pol Nord.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquesta imatge només va donar més antusiasme als fanàtics dels OVNIS donant suport a la seva teoria.</span><br /></div><br /><blockquote>La Tierra no es hueca y en su interior hay hierro fundido.</blockquote><br /></div> <div style="text-align: left;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Declaracions fetes anteriorment per R.Byrd en un dels seus viatges al Pol Nord. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Segons els </span><span style="font-family:trebuchet ms;">experts aquesta teoria de que la terra és buida només és una fantasia propiciada per novel·les com les de Jules Verne, o d'altres escriptors o directors de cinema reputats. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Altres respostes profecionals afirmen que el forat observat en el Pol Nord, no és res més que una il·lusió òptica, ja que per crear una vista panoràmica de la imatge es va fer un collage amb diferents angles cadascun amb una part fosca no il·luminada pel sol, el que unint totes les fotografies dóna una sensació de buit. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Des d'aquest blog no desmantim l'existència d'una terra buida, tot i que és difícil de creure, a més, tampoc en podem parlar gaire ja que només s'han perforat 10 km d'escorça en tota la història. </span><br /></div></div>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-82137759717939065952009-11-23T13:30:00.002+00:002010-02-03T12:29:06.328+00:00Per què es diu que el món pot acabar l'any 2012?<span style="font-family:trebuchet ms;">A finals de l'any 900 d.c corria en la població mundial terror, ja que pensaven que el món s'acabaria tot just començar el nou mil·lenni. Va passar el mateix l'any 2000, quan certes religions i teories, basant-se en textos de Nostrada mus, deien que no duraríem ni el primers dies de l'any 2000.</span>
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">En aquells temps entre la gent hi cicrulava molts dubtes pels carrers, inclús hi havia que s'havia suïcidat ( la veritat és que costa de creure ).</span>
<br />
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Però, per què es repeteix la història? I per què diuen que el món s'acabarà l'any 2012??</span><a style="font-family: trebuchet ms;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkKa_Jx-n4oI3r6yTJoJo_KhQ7Bh6hmd3rXyDPcQbgvEjMJPQJHA6l5WxpxhfZQfVElbV44lAY_pjxgpUgsxrelTe4hYhUcFGgOfAoOgw7rT-9Wm1nDmDDpBfghXY9sTH28PSn3kybBnE/s1600/2012.bmp"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 265px; height: 198px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkKa_Jx-n4oI3r6yTJoJo_KhQ7Bh6hmd3rXyDPcQbgvEjMJPQJHA6l5WxpxhfZQfVElbV44lAY_pjxgpUgsxrelTe4hYhUcFGgOfAoOgw7rT-9Wm1nDmDDpBfghXY9sTH28PSn3kybBnE/s320/2012.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406226040139037234" border="0" /></a>
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Tot és degut a uns descobriments fets al calendari Maya que indiquen que el fi de la civil·lització humana serà l'any 2012. Tot i que no tenien la mateixa tecnologia que ara, estaven molt avançants en coneixements astronòmics, matemàtics, científics, etc.</span>
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Un clar exemple es pot observar amb la decoració de la porta principal del seu temple amb imatges del costat fosc de la lluna.
<br />Els científics es pregunten com els mayes podien decorar els seus temples seguint patrons amb el cantó no visible de la lluna, si, evidentment, des de la terra no es poden veure ( i per suposat no utilitzaven cohets per viatjar a la part fosca :) ).</span>
<br />
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Donat que eren uns experts amb l'astronomia, els mayes van observar durant molt de temps el cel i van calcular el cel futur, que s'acabaria l'any 2012.</span>
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Es diu que els mayes van profanar que des del centre de la galàxia cada 5.125 anys es sincronitzen, en línia, recta tots els planetes junt amb el sol amb una poderosa descàrrega d'energia. Doncs bé, l'any 1998, la NASA, va descubrir que des del centre de la galaxia es van emitir grans quantitats d'energia, és<span style="font-size:100%;"><span style="font-family: trebuchet ms;"> </span></span></span><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link style="font-family: trebuchet ms;" rel="File-List" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link style="font-family: trebuchet ms;" rel="themeData" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link style="font-family: trebuchet ms;" rel="colorSchemeMapping" href="file:///D:%5CDOCUME%7E1%5CMONTSE%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault {mso-style-type:export-only; margin-bottom:10.0pt; line-height:115%;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} </style> <![endif]--><span style="line-height: 115%; font-family: trebuchet ms;font-family:trebuchet ms;font-size:100%;" >coincidència</span><span style="font-family:trebuchet ms;">??</span>
<br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Esperem que sí, ja que servidor vol tenir fills i néts:)</span>
<br /><blockquote><span style="font-family:trebuchet ms;">S'AVISA DE QUE NO TOTES LES INFORMACIONS DETELLADES EN AQUEST ESCRIT SÓN DEL TOT FIABLES.</span>
<br /></blockquote>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-73297606831542576782009-11-20T14:12:00.003+00:002010-02-03T12:29:17.884+00:00Un futbolista que no cobra!!<span style="font-family:trebuchet ms;">Leo Messi s'embutxaca a l'any 10'6 milions d'euros nets, i el pesegueix Cristiano Ronaldo amb quasi 10 milions d'euros l'any, i així n'hi ha uns quants més.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Aquests són els noms que ens trobem a dalt de tot de la llista dels futbolistes "espanyols" que més cobren, però aquests noms ens sorprenen tant com el que menys cobra, Joseba </span><span style="font-family:trebuchet ms;">Etxeberria.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br />Aquest futbolista de 32 anys, que en porta 15 al primer equip del Bilbao, se'n porta a casa 0 euros l'any, i és que el que treballa durant un any no li </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://cdn.bleacherreport.com/images_root/image_pictures/0099/9337/joseba_etxeberria-2008032512593_feature.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 304px; height: 206px;" src="http://cdn.bleacherreport.com/images_root/image_pictures/0099/9337/joseba_etxeberria-2008032512593_feature.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">seveix ni per un café, bé, per res.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Però per què? Doncs bé, sembla ser que ja amb uns quants anys d'experiència, al Bilbao no li sortia rentable, així que el jugador va decidir complir el seu últim any actiu al Bilbao gratis.<br />Entre altres coses perquè assegura que el club i l'afició li ha donat tot durant 15 anys i que aquesta era una petita manera de tornar a l'equip el favor.</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Durant aquests 15 anys, Etxebarria ha passat penes i glòries al club. Poder una de situacions més polèmiques fou que el jugador vingués de la cantera del rival equip Bilbaí, la Reial Societat ( equip que disputa la lliga Adelante, 2ª divisió )<br /><br />Com a internacional també a donat moltes alegries a la selecció, disputant 400 partits i anotant 87 gols.<br /><br /><blockquote>DESTAQUEM AQUEST ESCRIT AMB FINALITAT CURIOSA, I NO FUTBOLÍSTICA. </blockquote></span>Mercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1049638918919515609.post-3741197725960195342009-11-15T15:19:00.015+00:002010-02-03T12:29:31.611+00:00PER SABER MÉS....En aquest escrit us ofereix-ho els meus coneixaments sobre informàtica i us descric les principals carecterístiques d'un ordinador amb les seves parts.<br /><br />Com que sé que actualment a molts instituts comenceu a utilitzar l'ordinador, us ofereix-ho aquest índex interactiu. Gràcies<br /><br /><a href="http://docs.google.com/View?docID=0AbwrnnXgbkn9ZGQ0emg2OTlfMjRma244NnRjdw&revision=_latest" class="lightwindow">EL MONITOR</a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1vv8Taf5IpYwelupTNC9_xMTmjU5feeZ6IazQ-pyC5V3eiZP9WSdJa54FrUeKPIzK1pG-KaeWTinXi8nl_fQ8DNdKXNimcV-txetQs2LF4lQBsCVHzp8ipilA5TFOed9DqbZJWeoVmQ/s1600-h/pc.bmp"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 262px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1vv8Taf5IpYwelupTNC9_xMTmjU5feeZ6IazQ-pyC5V3eiZP9WSdJa54FrUeKPIzK1pG-KaeWTinXi8nl_fQ8DNdKXNimcV-txetQs2LF4lQBsCVHzp8ipilA5TFOed9DqbZJWeoVmQ/s320/pc.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404360385922897314" border="0" /> EL RELLOTGE D'ORDINADOR</a> (clic a <a href="http://docs.google.com/View?docID=0AbwrnnXgbkn9ZGQ0emg2OTlfMjRma244NnRjdw&revision=_latest">aquí )<br /><br /><br /></a><a href="http://docs.google.com/View?docID=0AbwrnnXgbkn9ZGQ0emg2OTlfMjJmcWZ0OGp2cg&revision=_latest" class="lightwindow">HARDWARE</a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://docs.google.com/View?docID=dd4zh699_25cjfh3pgt&revision=_latest" class="lightwindow">EL RATOLÍ</a><br /><br /> <br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <a href="http://docs.google.com/View?docID=dd4zh699_26cdzkdmdn&revision=_latest" class="lightwindow">EL TECLAT</a><br /><br />Espero que els meus coneixaments us hagin servit d'ajuda, gràciesMercier mchttp://www.blogger.com/profile/05806048516994001271noreply@blogger.com1