dissabte, 30 de gener de 2010

Matèria i antimatèria??

Quan l'univers s'estava formant, els científics creuen que va aparèixer més que la matèria ordinària que ara és part del que ens envolta. Ells creuen que contenia una quantitat equivalent d'antimatèria, la bessona dolenta de la matèria ordinària.
Pot semblar una barbaritat dir que cada partícula té una antipartícula, però és real tot i que sembli ciència-ficció.

En termes generals l’antimatèria està composta per partícules de la mateixa massa que una partícula de matèria, però amb càrrega oposada.




La matèria ordinària està composta d'àtoms que a la seva vegada estan compostos de partícules subatòmiques, com els electrons amb càrregues negatives i electrons amb càrregues positives. Doncs si els protons són el nucli de l'àtom amb càrrega positiva, els antiprotons són partícules amb càrregues negatives que posseeixen exactament la mateixa massa, ocupant la posició de nucli en els antiàtoms.

És per això que l'antimatèria és exactament igual que la matèria tan sols que amb la càrrega oposada. És difícil d'imaginar per al nostre subconscient alguna cosa semblant a això, i per tant, ens fem un dibuix d'un àtom amb un igual al seu costat però amb els colors invertits.

Com ja sabem en el nostre món l'ho oposat s'atreu, com per exemple un iman amb pol positiu s'atreu amb un amb pol negatiu. Per tant, és per això que la matèria i l'antimatèria acostumen a estar molt relacionades. Es podria dir que són l'un per l'altre, però cada vegada que la matèria i l'antimatèria entren en contacte succeeix el mateix resultat, s'aniquilen l'una amb l'altre produint rejos gamma.
De fet aquestes col·lisions són una de les grans fonts d'energia de l'univers, i poder en el futur una solució, ja que al contactar l'una amb l'altre produirien una quantitat d'energia equivalent a poder subministrar electricitat durant una setmana a Califòrnia amb tan sols dues masses pesades com dues piles de sorra que agafaríem amb les mans.

dimecres, 27 de gener de 2010

La terra és esfèrica i gira al voltant del sol!!! Epurr si muove!

Proclamar el títol d'aquesta entrada uns 500 anys enrere era d'heretgia ( traïció a la societat eclesiàstica ) i de xarlatà. El més normal era que a qualsevol persona de peu que defensés aquestes paraules se'l cremés a la foguera per contradir la teoria geocèntrica, que explica que el centre del sistema solar ( conegut llavors com a univers ) era la terra, però, amb una mica de sort, poder eren un reputat científic de l'època, al qual feien jurar amb la mà sobre la bíblia que només deia infàmies i que no tenia raó.

Doncs aquest últim cas fou el de Galileu Galilei. Conegut com a creador del telescopi, gran científic de l'època, para de l'astronomia moderna, i entre altres, defensor de que la terra no era plana i de que girava al voltant del sol. A principis del 1600, amb proves creïbles,


Univers geocèntric segons Ptolomeu




defensava que la terra no era plana, ell ho argumentava dient que : quan un vaixell s'endinsava dins del mar primer desapareixia el buc i després ho feien les veles, o perquè en un eclipsi de sol la silueta de l'hombra és circular, i no plana.

Galileu fou molt respectat per uns, però ''odiats'' per uns altres, i aquests eren l'església, qui defensava amb textos bíblics i teories d'un egipci anomenat ptolomeu que la terra era un únic centre de l'univers i que els altres astres ( inclús el sol ) orbitaven al seu voltant.
Així doncs, l'església va convocar a Galilei després de que aquest s'hi negués en varies ocasions mitjançant l'excusa d'alguna malaltia que potser ni sofria, però el fet fou que finalment va declarar amb la mà a la sagrada bíblia de que deia infames, i que si tornava a fer-ho seria castigat sota pena presonera.
No obstant, tot jurament bíblic no feria canviar la mentalitat i la idea que tenia Galilei segons el nostre univers, així que ( segons un escriptor italià testimoni del jurament ) just després de jurar va dir en "veu baixa" ;
«Eppur si muove» ( que significa : i tanmateix es mou ).
Durant molts anys, l'església va amagar al públic textos corresponents a Galilei i altres científics defensant aquestes teories fins que el papa Joan Pau II va agafar el càrrec, qui pensava que l'església no devia haver castigat a Galileu i encara menys amagar documents a la població.

És probable que Galileu fos un afortunat, ja que un científic amic seu, fou cremat per dir que com el nostre sistema solar n'hi havia molts en l'univers, que aquest era infinit i que poder evitaven en altres planetes éssers superiors a la raça humana ¿¿ Tenia raó ??

diumenge, 24 de gener de 2010

Tu també pots escriure a Viquipèdia No hi ha mestre que pugui ser deixeble

Aportar una mica del nostre coneixement a Internet no deu fer mal a ningú, potser aquest pensament fou el que li corria pel cap a Jimbo Wales quan va crear la Wikipedia.

Tots podem aportar un gra de sorra per ampliar les possibilitats de Vikipèdia creant una entrada que encara no existeix-hi. A continuació us podem ensenyar com fer-ho amb 5 senzills passos.

  1. Creem un compte de Vikipèdia, per fer-ho, cliquem en un botó situat a la dreta superior de la pantalla on posa "Inicia una sessió/crea un compte". Tan sols cal deixar algunes dades com el correu electrònic, el nom d'usuari que desitgeu i la contrasenya.
  2. Una vegada ja estem registrats, comprovem que l'entrada que ens disposem a escriure no existeix-hi, és per això, que hem de cercar el títol més apropiat i general de l'entrada al cercador de Vikipèdia.
  3. Si no existeix, veureu un text que diu : Creeu la pàgina «Nom de l'entrada» en aquest wiki!, cliqueu-hi i ja podreu començar.
  4. A continuació us apareixerà un quadre per omplir-lo amb el text desitjat per a aquesta entrada. No cal escriure el títol, ja que aquest serà el que vosaltres heu inscrit en el cercador.
  5. Una vegada acabada l'entrada cliqueu al botó «Desa la pàgina» i ja ho tindreu acabat!

Com ja heu vist és senzill de fer, però heu de tenir en comte quines són les condicions d'ús.

Cal saber que unes de les peculiaritats que té Wikipedia és la possibilitat d'editar i crear pàgines que han creat altres persones.
Aquest punt és una gran eina, però que normalment s'utilitza només per "vfandalisme" ( falsificar dades, escriure mentides, canviar fotos, etc.), és a dir, que si el vostre escrit no és apropiat , potser serà eliminat per qualsevol altre membre de la Vikipèdia, inclús, hi ha qui et pot bloquejar L'IP ( matrícula de l'ordinador ) i que no et permeti editar mai més una pàgina.

dijous, 21 de gener de 2010

L'espaitemps, Newton, Einstein i la ciència que els va parir! Ciència per negats

És més normal sentir parlar de l'espaitemps en pel·lícules de ciència ficció que no pas en les notícies, en la ràdio o pel carrer, i segur que la majoria no sabem del que es tracta.

És senzill, i podríem dir que va ser un descobriment d'Einstein al formular la seva famosa teoria de la relativitat general, que entre altres, destrossa la teoria que Newton va escriure quan li va caure una poma al cap, la Gravetat.





Corvatura de l'espaitemps

Doncs bé, Newton deia que la gravetat és una força instantània que aplica un cos més pesat en un altre, és per això que els planetes giren al voltant del sol, i que la lluna ho fa al voltant de la Terra.
Per arribar entendre aquesta teoria caldria formular un experiment, que és el següent:

Imagineu-vos que en un moment donat el sol desapareix, què passaria amb els planetes que giraven al seu voltant?? Caurien?? Segons Newton, en el precís moment en què desapareix el sol els planetes sortirien de la seva òrbita i es perdrien en l'immensitat de l'univers. Però estava equivocat, i qui ho va demostrar va ser Einstein, un anònim treballador d'una fàbrica de patents.

Ell va demostrar, i les lleis físiques també, que res pot anar més ràpid que la llum, i si la llum triga 8 m 20 segons des del sol fins a la terra, com la gravetat, com va dir Newton, podia ser instantània?? Per tant, segons Einstein, si el sol desaparegués, formaria una onada en el teixit espaitemps que trigaria 8 m 20 segons en atrapar la Terra, i seria en aquest moment quan la terra desapareixeria de la seva òrbita.

Però, és difícil d'entendre això de l'espaitemps??
Doncs no. Tan sols cal imaginar-se que l'espai està format per un teixit elàstic que es deforma amb els astres pesants ( com el sol ) i que els altres astres, atrets per la seva curatura, giren al seu voltant ( com la imatge que us oferim en aquesta entrada ).
És per això que la gravetat no és una força del tot, sinó que és tan sols una força teòrica, que apliquen uns cossos més pesants contra uns altres per les seves corvatures.

Vinga va però si és molt fàcil!!! :)

dilluns, 18 de gener de 2010

Big Bang, de denominació inexacte

El Big Bang és la teoria del principi de tota creació, de qualsevol àtom existent des de fa uns 14 mil milions d'anys ( que es diuen ràpid ).
Cal pensar que en aquest precís segon que llegeixes això, tot el que veus ara mateix, tot el que sents i tot el que degustes ha estat resultat del Big Bang.
Però el nom de Big Bang és una contradicció, ja que no fou gran, perquè els experts creuen que tot l'univers fou origen d'una partícula mínima d'alguna clase determinada, i no hi va ver cap BANG, ja que no hi havia aire que pogués transportar les vibracions de l'explosió. Per tant, el nom de Big Bang és una denominació inexacte, ja que no va ser gran ni va haver-hi explosió, però el nom va quallar.

Avui en dia, tot i que hi ha diverses teories, el Big Bang és la més sòlida, la que actualment dóna un sentit a la ciència tal i com l'entenem, ja que qualsevol que no l'accepti serà tractat de boig per la comunitat científica.
La immensitat del resultat d'aquesta explosió no pot cabre en els nostres pensaments, poder perquè quan pensem en l'espai ( o millor dit l'univers ) només ho fem imaginant-nos la terra vista des d'allà, o potser també el sol, però cal tenir en compte el nostre sistema solar, situat en un extrem d'un braç d'una galàxia, i aquest sistema que gira al voltant d'uns sis mil milions de sistemes amb més planetes, envoltats de dos-cents mil milions d'estrelles i tots aquests elements situats en la gegantesca via làctia. Però, com la via Làctia se'n coneixen més de 125.000.000.000 galàxies, i totes aquestes situades a la part visible de l'univers.

Però per què es creu que el Big Bang era resultat d'un punt petit??

Doncs és fàcil d'explicar: Si l'univers no para de créixer significa que abans era més petit, molt abans, molts anys abans tenia la mida d'una galàxia, encara més abans, la mida del nostre sistema solar, més abans, la del nostre planeta, mirant milions de milers anys enrere l'univers cabria en un estadi, més abans en una taça de cafè i finalment amb la mida d'un àtom.
Es creu que fa 13.700.000.000 d'anys l'univers tenia una mida inferior a la part més petita d'un àtom, increïblement petit, després, algo va passar, en un moment determinat aquell punt va expandir i a partir d'aquí, tot va començar.
Per poder entendre l'evolució del Big Bang us oferim aquesta imatge.
Poder és la teoria més creïble, però el Big Bang tan sols és un resultat del que va passar després de l'explosió, ja que aquesta encara no ha donat respostes als científics com per exemple què és el que va explotar?? Per què va explotar?? o, Què va passar abans de que explotés??

dissabte, 16 de gener de 2010

James May i la seva casa de Lego

James May és un dels periodistes i presentadors més famosos d'Anglaterra, als seus 47 anys, segur que mai havia fet una extravagància tan divertida com la que va fer amb l'ajuda de mil voluntaris i 3 milions de peces, una casa de Lego!

No tan sols la façana és de Lego, sinó que també estan fetes d'aquestes famoses peces la cuina, els dormitoris ( amb els llits més durs que es puguin imaginar ), la torradora, les columnes... TOT fet de Lego.


Per la desgràcia d'aquest presentador i dels més de mil col·laboradors, (entre ells nens, turistes, homes, dones, gent de la televisió...) la casa no era gens segura, i la seva ubicació era en una vinya, fet que no permetia que la casa hi pogués estar gaire temps, doncs a causa d'això, la intenció era de tirar-la a terra.

James May va pensar en transportar la construcció en un parc de diversió, però la idea era molt cara, així que finalment va ser destruïda.

La casa contava amb un vàter, un lavabo i la seva dutxa. Tenia un llit molt dur, la cuina estava complerta amb articles de Lego com una torradora i una batidora. En poques paraules, una casa per sobreviure.

dimecres, 13 de gener de 2010

Nosaltres i el planeta terra

Si s'observa la terra des de l'espai no hi cap signe de vida, observant el planeta terra des d'aquesta distància qui diria que hi habiten 6.000.000.000 de éssers humans ??? El nostre planeta no és més que això, una simfonia de color i forma.

Pot ser que sigui el planeta terra, però 2/3 de la seva superfície són aigua. Només cal comparar el nostre planeta amb qualsevol altre del sistema solar, l'aigua abundant terrestre que està plena de vida comparada amb qualsevol desert rocós de Júpiter, i és que l'aigua ha estat el principi de moltes espècies, ja que es suposa que moltes van començar a l'aigua i que van sortir a la superfície terrestre quan se'ls hi van desenvolupar extremitats i pulmons. És per això que podem dir que la vida va sortir de l'aigua.

Nosaltres, els humans, igual que qualsevol espècie, estem en una fase de desenvolupament que encara no hem acabat, i és que després de l'homo Sàpiens hauríem d'escriure tres punts suspensius.

El crani humà ha canviat dràsticament durant els últims 3 milions d'anys. L'evolució des del Australopithecus fins al Homo sapiens, va significar l'augment de la capacitat craneana (per a ajustar-se al creixement del cervell), l'amplada del rostre, la reculada de la barbeta i la disminució de la grandària de les dents. Els científics pensen que l'increïble creixement de grandària del cervell pot estar relacionat amb la major sofisticació del comportament dels homínidos. Els antropòlegs, per la seva banda, assenyalen que el cervell va desenvolupar la seva alta capacitat d'aprenentatge i raonament, després que l'evolució cultural, i no la física, canviés la forma de vida dels éssers humans. ( més informació click aquí )

En els 11.000 anys que han passat des de l'última edat de gel hem desenvolupat l'agricultura, deixar que uns pocs alimentin a molt, que aquesta és la base de la nostra civilització, ja que deixem que altres persones siguin artistes, professors, científics, etc.
En molts pocs anys hem tingut la capacitat de canviar l'aspecte de la terra totalment, amb les nostres ciutats i els nostres alts gratacels sumant la nostra agricultura i esgotant fonts d'energies no renovables.

dilluns, 11 de gener de 2010

Sabies això sobre el sol...??

El sol té calor, llum i una energia incombustible. Sense la nostra estrella local, a una distància de tan sols 150.000.000 km, el nostre planeta estaria completament sense vida. Fent un petit homenatge a aquest astre des d'aquest blog us oferim una sèrie de curiositats que segur que us sorprendran:

El sol és l'eix del nostre sistema solar, a l'igual que els planetes, tot gira al voltant del sol. Plutó amb la seva òrbita inclinada, Neptú i Urà, les gegantesques esferes de gas, dos més, Saturn amb els seus anells i l'increïble Júpiter. El petit i vermell Mart, i l’ermós planeta terra, que són els primers planetes rocosos interns. Després Venus i finalment Mercuri, tots aquests astres són esclaus de la força gravitatòria del Sol.

El centre del sol és un pur reactor nuclear, a 15.000.000 de graus centígrads l'hidrogen es transforma en heli dins d'una continuada reacció en cadena. Quan els nuclis d'hidrogen es fusionen per produir nuclis d'heli, hi ha una petita pèrdua de massa. Aquesta matèria es descarrega com a energia. Cada segon que passa, la nostra estrella perd milions de tonalades de massa, una energia que mantindrà la brilló del sol uns 5.000.000.000 d'anys més.

En la seva totalitat, el sol té la mateixa densitat que un iogurt, però, en el blanc i ardent nucli, no obstant, hi ha una densitat 10 vegades menor que el plom, i l'energia que es descarrega triga uns 100.000 anys en arribar a la superfície. Aquesta mateixa energia, com la llum del sol, triga tan sols 8 minuts i 20 segons per arribar a nosaltres.

El sol controla el nostre sistema meteorològic, fa que creixi els nostres cultius i sustenta quasi tota forma de vida.
El pas d'un raig de llum solar en passar per un prisma cristal•lí ens ofereix molta informació sobre l'astre. La llum blanca es converteix en un espectre de color i línees fosques, que revelen la composició solar:

70 % d'hidrogen, 28 % d'heli i un 2% d'elements més pesats, com el ferro.

Els elements més pesats són fruits d'una supernova, que consisteix en la mort d'una estrella gegant ( una explosió ). Les seves ones van interactuar amb un núvol de gas i pols, que mentre rotava i s'aplanava lentament el centre es col•lapsava fins a crear un volcà nuclear. El nostre sol va néixer fa uns 5.000.000.000 d'anys, i en el seu disc circumdant es van començar a formar els planetes.

El nostre propi planeta cabria més d'un milió de vegades dins del sol, ja que és tan gran que ocupa un 99,8% del sistema solar

La llum del sol està formada a una profunditat de 500 km dins la superfícies solar, on s'hi troba una fràgil capa de gas situada a la fotosfera. Fotografies reals de la fotosfera ens informa de que està formada per grànuls que bombollen amb cadascun el tamany de l'estat nord americà de Texas ( amb una superfície de 696.241 km² ). Els gasos pugen per aquests grànuls, es refreda, i torna a baixar per uns tubs de separació.

El lapsus de temps que triga el sol en rotar ens ensenya unes taques solars, que venen i van al llarg de varis dies, i només una d'elles es podria tragar el nostre planeta Terra. Al llarg d'una transició d'11 anys un sol pot passar de ser en gran part tacat a un sol completament net.

Aquest astre que ens il•lumina està envoltat d'un camp magnètic que es desprèn amb gran equilibri, però com que la superfície solar no és sòlida, aquesta dóna voltes a diferents velocitats:

L'equador rota cada 25 dies, en els pols cada 34 dies, i aquest és el fet que confon el camp magnètic.

EL NOSTRE FI:

El Sol va creixent, del seu diàmetre actual de 1'4 milions de quilòmetres pot ser que s'expandeixi 200 vegades més. Consumint primer a Mercuri, i després a Venus. No atraparà al nostre planeta, però la Terra es farà cendres, quan la calor acabi amb els nostres oceans i tota la nostra aigua. Així que el sol es convertirà en un perillós gegant vermell expulsant gas mortal format per mercuri i heli.

divendres, 8 de gener de 2010

L'home va arribar a la lluna??? 2ª part

Aquesta és la segona vegada que des d'aquest blog ens preguntem si realment l'home va anar a la lluna o si tot va ser un muntatge organitzat per la NASA i els EEUU per guanyar la guerra als russos.

He estat remenant per internet i he trobat una sèrie de justificacions que destrossen el viatge que Armstrong i la seva tripulació va embarcar el 18 de juny del 1969.

Els soviètics creien que la NASA va cometre tals errors que no se'ls creuria ni un nen petit, i és que experts del KGB asseguren només trigar dues hores en fixar-se en l'estafa de fotografies. Per exemple, es van donar compte de que la bandera dels Estats Units apareix sospesa a l'aire, però a la lluna no hi ha vent. La NASA podria dir que van retocar les barres i estrelles per fer-les més patriòtiques, tonteries ( segons l'expert del KGB Dimitri Muffley ).

La càmera utilitzada a la lluna era una hasselblad 500 de disseny i de qualitats excelents, però sense modificacions especials ni funda.
La mateixa falta d'atmosfera és la causant de canvis sobtats de temperatura que oscilen entre els 130 i els -150 graus centígrads, i els experts saben que al superar els 50 graus centígrads el



Bandera sospesa en "l'aire" de la lluna

calor fa que les càmeres sofreixen canvis químics en les embulsions fotogràfiques, fa que les parts mecàniques de la càmera s'expandeixin i afluixa les lents. El fred extrem inutilitzaria les bateries i el fotòmetre, fet que congelaria la pel·lícula, i a més, els rajos violetes extorsionarien els colors, però els colors estan perfectes.

La gravetat de la lluna és una sisena part de la de la terra, això significa que un astronauta completament equipat amb el seu vestit espacial pesa uns 180 quilograms a la terra, és a dir, uns 30 quilos a la lluna.
Aquest fet demostra que és impossible que una persona que pesi 30 quilograms deixi una petjada tan profunda com la que ens van fer creure per la televisió.

Finalment, totes les fotografies estan fetes sense flash, es veuria perquè l'astronauta que fa la foto es reflexa a la visera de l'altre astronauta, si us fixeu en aquesta foto els astronautes estan il·luminats sense flash, però es veu perfectament fins l'últim detall dels seus vestits espacials.
El primer que s'aprèn a la fotografia és el no fer fotos contra la llum, tens que estar d'espatlles al sol per fer les millors fotografies.
Aquesta fotografia recuperada de que abans la NASA les destruís totes revela la font de la llum d'aquelles ombres horitzontals, dos focus en un estudi. ( focus assenyalat per una fletxa feta per mi )

Ara el debat és obert, realment l'home va anar a la lluna?? O simplement els soviètics ens volen demostrar que utilitzen el Photoshop?? Què hi opines??

dimarts, 5 de gener de 2010

És possible viatjar en el temps??

Increïblement segons la teoria de la relativitat d'Einstein, potser sí. Com pot ser?

El que va fer Einstein el 1905 va ser analitzar la naturalesa de la llum, de fet, inclús abans de fer això, quan tenia 16 anys es va preguntar:

Si volés a la velocitat de la llum i em posés un mirall davant de la cara em veuria el meu reflexa?? Perquè per veure el nostre reflexa la llum ha de rebotar-nos a la cara, rebotar al mirall, i tornar als nostres ulls.

Però si ens desplacem en la velocitat de la llum, pot la llum superar la nostre cara i arribar al mirall??

I el 1905 ell va trobar la resposta :

Sí, veuríem el nostre reflexa ja que resulta que la llum viatja a la mateixa velocitat, més enllà de lo ràpid que viatgi l'observador.

El que planteja Einstein és que si la velocitat de la llum és constable el temps es torna elàstic .

El temps es pot fer més ràpid o més lent segons la velocitat que un viatja, però com ens permet això veure el futur??

Doncs aquesta és la part fàcil

Posem un exemple:

Hi ha dos amics que mai es separen l'un de l'altre ja que decideixen passar la resta del temps junt. Però un bon dia, un d'aquests amics decideix fer un viatge a un hotel 5 estrelles situat en un planeta llunyà, que està a 50 anys llum, viatjant amb un coet que va al 99,9% de la velocitat del la llum ( uns 300.000 km/segon ), mentrestant, l'amic que es queda a la terra, es mou a la velocitat normal de la terra i es va fent vell poc a poc fins que està a pocs dies de la mort. Un bon dia, l'amic que ha fet aquest viatge torna, i a l'espai el temps passa molt, molt lent, ja que aquest viatja molt ràpid, així que per a aquest han passat 6 mesos, i per tant, quan arriba, el seu amic ja és mort.

I aquesta és la teoria d'Einstein, i té tota la raó.

Si es col·loca un rellotge en un coet i se'l fa anar i tornar, indicarà una hora anterior, amb el rellotge idèntic que es va sincronitzar a la terra. El temps passa més lent sense que hi transcorri menys temps pels rellotges en moviment, i quan més ens apropem a la velocitat de la llum major és la diferència.

Així que cada vegada que viatgem en avió volem al futur, només que no gaire, doncs la curvatura temporal que es produeix és pràcticament indetectable.


Existeix algun home del futur??

La persona que més a viatjat en el temps és un astronauta anomenat Sergey Adeyeb que va passar un total de 748 dies abordo de l'estació especial MIR.

Quan va tornar a la terra va envellir una cinquantena part de segon que si s'hagués quedat a la terra. Pot ser no és gaire, però aquest astronauta pot presumir de ser la persona que més s'ha endinsat al futur.

Però podem somiar truites, ja que per viatjar a la velocitat de la llum, o inclús a la meitat, es necessita una quantitat d'energia i una tecnologia que actualment és impensable. Però per a un futur llunyà, tot pot ser possible.

Tot i que els científics creuen que és impossible que un coet aconsegueixi una propulsió equivalent a 300.000 km/segon.

diumenge, 3 de gener de 2010

Ens passem al nou format!

Si corre una nova moda entre les pàgines web aquesta és la 2.0.

En què consisteix el 2.0??

La 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals fins arribar a les aplicacions webs enfocades al usuari final. Per tant, el 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.

És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet, uns altres parlen de bombolles i inversions, però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho vam analitzar diàriament en les notes d'Actualitat.

Més informació click aquí

I com que només pensem en estar de moda, volem afegir-nos en aquesta nova tendència. Principalment, començant pel disseny del blog, que abandona una temàtica floral, infantil, artística... per oferir un disseny més directe, en el que ens importa més els escrits que no pas quin disseny té el nostre blog.

També estem pensant en fer-nos sentir a Internet, és per això, que poder decidim donar un gran pas entrant a Facebook i crear una pàgina de fans.

Demanem perdó per no haver actualitzat freqüentment :)