dilluns, 11 de gener de 2010

Sabies això sobre el sol...??

El sol té calor, llum i una energia incombustible. Sense la nostra estrella local, a una distància de tan sols 150.000.000 km, el nostre planeta estaria completament sense vida. Fent un petit homenatge a aquest astre des d'aquest blog us oferim una sèrie de curiositats que segur que us sorprendran:

El sol és l'eix del nostre sistema solar, a l'igual que els planetes, tot gira al voltant del sol. Plutó amb la seva òrbita inclinada, Neptú i Urà, les gegantesques esferes de gas, dos més, Saturn amb els seus anells i l'increïble Júpiter. El petit i vermell Mart, i l’ermós planeta terra, que són els primers planetes rocosos interns. Després Venus i finalment Mercuri, tots aquests astres són esclaus de la força gravitatòria del Sol.

El centre del sol és un pur reactor nuclear, a 15.000.000 de graus centígrads l'hidrogen es transforma en heli dins d'una continuada reacció en cadena. Quan els nuclis d'hidrogen es fusionen per produir nuclis d'heli, hi ha una petita pèrdua de massa. Aquesta matèria es descarrega com a energia. Cada segon que passa, la nostra estrella perd milions de tonalades de massa, una energia que mantindrà la brilló del sol uns 5.000.000.000 d'anys més.

En la seva totalitat, el sol té la mateixa densitat que un iogurt, però, en el blanc i ardent nucli, no obstant, hi ha una densitat 10 vegades menor que el plom, i l'energia que es descarrega triga uns 100.000 anys en arribar a la superfície. Aquesta mateixa energia, com la llum del sol, triga tan sols 8 minuts i 20 segons per arribar a nosaltres.

El sol controla el nostre sistema meteorològic, fa que creixi els nostres cultius i sustenta quasi tota forma de vida.
El pas d'un raig de llum solar en passar per un prisma cristal•lí ens ofereix molta informació sobre l'astre. La llum blanca es converteix en un espectre de color i línees fosques, que revelen la composició solar:

70 % d'hidrogen, 28 % d'heli i un 2% d'elements més pesats, com el ferro.

Els elements més pesats són fruits d'una supernova, que consisteix en la mort d'una estrella gegant ( una explosió ). Les seves ones van interactuar amb un núvol de gas i pols, que mentre rotava i s'aplanava lentament el centre es col•lapsava fins a crear un volcà nuclear. El nostre sol va néixer fa uns 5.000.000.000 d'anys, i en el seu disc circumdant es van començar a formar els planetes.

El nostre propi planeta cabria més d'un milió de vegades dins del sol, ja que és tan gran que ocupa un 99,8% del sistema solar

La llum del sol està formada a una profunditat de 500 km dins la superfícies solar, on s'hi troba una fràgil capa de gas situada a la fotosfera. Fotografies reals de la fotosfera ens informa de que està formada per grànuls que bombollen amb cadascun el tamany de l'estat nord americà de Texas ( amb una superfície de 696.241 km² ). Els gasos pugen per aquests grànuls, es refreda, i torna a baixar per uns tubs de separació.

El lapsus de temps que triga el sol en rotar ens ensenya unes taques solars, que venen i van al llarg de varis dies, i només una d'elles es podria tragar el nostre planeta Terra. Al llarg d'una transició d'11 anys un sol pot passar de ser en gran part tacat a un sol completament net.

Aquest astre que ens il•lumina està envoltat d'un camp magnètic que es desprèn amb gran equilibri, però com que la superfície solar no és sòlida, aquesta dóna voltes a diferents velocitats:

L'equador rota cada 25 dies, en els pols cada 34 dies, i aquest és el fet que confon el camp magnètic.

EL NOSTRE FI:

El Sol va creixent, del seu diàmetre actual de 1'4 milions de quilòmetres pot ser que s'expandeixi 200 vegades més. Consumint primer a Mercuri, i després a Venus. No atraparà al nostre planeta, però la Terra es farà cendres, quan la calor acabi amb els nostres oceans i tota la nostra aigua. Així que el sol es convertirà en un perillós gegant vermell expulsant gas mortal format per mercuri i heli.