dimecres, 24 de febrer de 2010

Quins són els noms dels catalans???

En aquest apartat veurem com es diu el català i la dona catalana tot analitzant les estadístiques proporcionades en la pàgina d’estadístiques de Catalunya, l’Idescat.
Primer, comencem pels més petits de la casa analitzant quins noms van posar els pares als seus fills.

Pel que fa als nadons mascles nascuts l'any 2008 el nom de nens més freqüent posat a Catalunya és el de Marc, amb un total de 1419, totalment superior respecte al segon nom, que és Àlex, amb una freqüència de 963. Els segueixen el nom de Pol, amb 926, el nom de Pau, amb una freqüència de 884, i en cinquè lloc trobem el nom d'Arnau, amb 799, per sobre de David, amb un total de 771.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pel que pertoca en l'àmbit femení, la cosa està molt més igualada.
Al capdamunt de la classificació, i per tant el nom més posat, es localitza el nom de Paula, amb una freqüència de 1061, molt seguit de Carla, que va donar nom a 1006 nenes, que es troba per sobre de les Lucies catalanes, que en són 998 ( només vuit menys que Carla! ). Laia amb una freqüència de 966 segueix a la quarta posició respecte de l'any anterior, i per sota, es troba el nom de Júlia, que en tan sols un any ( del 2007 al 2008 ) ha caigut de la primera posició del rànquing català fins a la cinquena, aquesta amb una freqüència de 902.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Una vegada analitzats els noms dels nadons, anem a veure com es diu la població catalana en general ( és a dir de totes les edats ).
El nom que predomina a Catalunya en els homes és José, amb una freqüència de 126.389, i en les dones és Maria/María, amb una freqüència de 119.429. Per sota d’aquests els classifiquem en Noms masculins ( dels homes ) i noms femenins ( de les dones ). A continuació us oferim les dades.
Com ja hem dit anteriorment, José és el nom que predomina en la nostra comunitat autònoma amb una freqüència de 126.389, perseguit dels catalans anomenats Antonio, que té una freqüència de 121.122, per sobre de Francisco, amb una freqüència de 95.264, i de Juan, que té una freqüència de 85.460. En la cinquena posició trobem els catalans que es diuen Manuel, amb un total de 84.948, i finalment tanquem la nostra llista ( que podria ser enorme! ) amb els Jordi, que tenen una freqüència de 74.243. ( Una mica penós el fet de que a Catalunya tinguem que recórrer a la sisena posició per trobar un nom català ).
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pel que fa les dones, com ja hem esmentat anteriorment, Maria (en català)/ María (en castellà) és el nom més abundant en el sector femení català, seguit de Montserrat, amb una freqüència de 89.178. Per sota trobem el nom de María del Carmen ( aquest sí que en castellà! ) amb una freqüència de 75.219, en quarta posició trobem el nom de Carmen, amb un total de 73.426, i en cinquena posició trobem el nom de Josefa, amb una freqüència de 60.516 per sobre del nom Marta, que dóna nom a 51.333 catalanes.

Treball realitzat per Pau Mercier utilitzant les dades obtingudes d'Idescat.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Serà aquest el fruit d'insertar a les clases ordinadors...?

A continuació us oferim una carta que hem tret d'Internet que reflexa perfectament el resultat d'insertar els ordinadors a les clases:

Me llamo Marta y soy alumna de 5º de primaria.

La semana pasada nos trajeron un montón de ordenadores, para todos menos para el profesor. Nos pusimos muy contentos porque pensamos que también nos pondrían aire acondicionado en verano (nos morimos de calor) y que traerían una pizarra nueva, sin reflejos y en la que se pueda escribir sin que la tiza resbale, sillas y mesas nuevas adecuadas a nuestra estatura, estanterías y una taquilla para nuestras cosas. Pero no, sólo trajeron ordenadores. Y sin lupa porque son muy pequeños, pero eso da igual.

Por lo menos nos lo han regalado enterito, porque mi primo de Ripollet dice que mis tíos han tenido que pagar la mitad del portátil, por eso de ser catalanes. Esto no lo entiendo muy bien.

El primer día no hicimos nada con ellos porque tiene un sistema que es diferente al que tenemos en casa, un tal Linux, y que el maestro no conoce.

En realidad no sabe nada de informática. Dijo que ya miraría algo, pero María, otra empollona, le contestó que ella podía enseñarle, pues en su casa tiene un ordenador y sabe manejarlo. Todos nos reímos, pero el maestro, no.

El maestro también dijo que eran para nosotros y que nos los podíamos llevar a casa. Yo cogí el mío y lo guardé en la mochila, pero a mi amiga Mati se le cayó y se le rompió todo -el maestro le hizo una foto-. A Luis se lo robaron unos gamberros mientras volvía a casa y a Santi se lo rompió Mateo, el niño que nos pega a todos.

En clase los que más usan el ordenador son Toni y Andrés. Son dos niños un poco retrasados y que antes sólo molestaban. Ahora con el portátil les ponen una película de dibujos y están más callados.

Ayer nos explicaron cómo sacar información de internet y nos mandaron deberes para buscar en casa. Mi papá, que ahora no trabaja, dice que no tenemos dinero para internet, por eso no he podido hacer los deberes esta semana y ya me han regañado en el cole. Por eso, además de los libros y cuadernos, también cargo con el ordenador. Ahora ya no uso mochila sino el troler de mamá de cuando podíamos ir de finde o de viaje.

A mi hermano mayor en el insti también le van a dar uno y él está muy contento pues dice que podrá colgar fotos y chatear con las chicas.
También me ha dicho que, a partir de ahora, no tendrá que fijarse en las faltas de ortografía pues el ordenador las corrige automáticamente.

Es maravilloso, también, porque antes las clases eran pesadas y largas y ahora duran 10 minutos o menos. A muchos compañeros no les funciona; otros les tarda tanto en ponerse en marcha que para cuando lo consigue suena el timbre de salida.

Y sin olvidar que los electricistas nos dejaron tres días en el patio poniendo enchufes porque la batería no dura nada y nos hacemos un lío de cables en la clase que podemos jugar al enredos.

Como las cosas que trae el maestro no se pueden abrir, dice que pondrá las notas según le demos más o menos la lata y según el tiempo que tardemos en abrir el invento.

Se acabó estudiar, la calculadora y las reglas. Y sacar punta, tener buena letra y tener un cuaderno de diez. Es fantástico. Pobrecillos los que aún están en 4º porque los veo muy estresados.

Yo me paso la mañana con el Google Earth. Ya me lo sé de memoria y no tengo otra cosa que hacer.

En matemáticas, es lo mejor: sólo tienes que elegir entre tres respuestas y además te dan otras tres oportunidades.

Y si en lengua no te sale algo, lo buscas en internet y ya está.

Finalmente todos sacaremos sobresaliente porque leer ya sabemos, pero vamos a aprender a comprender. El maestro dice que es una competencia básica.

Es genial.

Marta

diumenge, 14 de febrer de 2010

Compendre l'univers en poques paraules

En aquest blog ja hem anat resolent alguns dubtes que puguis tenir sobre l'univers. Quan es va formar?? De què està fet?? Aquest univers és el primer o simplement una part de molts??

Els científics creuen que tot va començar quan una partícula més petita que un mateix àtom va explotar, el famós Big Bang. A partir d'aquell moment, boles de lava produïdes per l'alta temperatura del fet es van començar a refredar creant els primers planetes ( com la Terra ).

Es creu que han passat més de 15.000 milions d'anys des de l'origen del nostre univers, i amb tot aquest temps, la raça humana mai ha sabut, i potser mai sabrà ( fins aquí molts anys ) de què realment està fet l'univers. És per això que els científics, des que tenen raó de seny, han lluitat buscant formes hipotètiques per explicar allò que passa al nostre voltant. Aquest





mètode no és gens nou, i és que els mateixos grecs ja s'inventaven les seves pròpies històries per explicar alguns fets curiosos que passava a la terra, llavors amb resultats celestials i actualment demostrat que pot tenir qualsevol raó tècnica o científica.

Doncs bé, els científics han anat inventant teories hipotètiques per explicar allò que encara no sabem, com per exemple de que està fet l'univers. El que coneixem com a espai estaria format, segons estudis, per; un 4% de la matèria que coneixem, un 23% seria matèria fosca i el restant 73% d'energia fosca. Si tinguéssim la solució de què està formada la matèria fosca, tindríem la resposta de moltes preguntes que s'hagin pogut fer els grans científics de tots els temps.
Però com els científics saben que existeix la matèria fosca? En realitat no ho saben, però s'ho imaginen. Va ser formulada després d'observar que un cúmul de galàxies girava massa ràpid per la massa que la sostenia ( les galàxies del centre ) que, una vegada calculada, va donar que era 400 vegades més pesada per la funció que establien, i és per això que creuen que hauria d'haver-hi alguna massa de més oculta als nostres ulls, i d'aquí ve el nom de matèria fosca.
Einstein, va dir: «Déu no juga a tirar els daus», i Stephen Hawking, corregint-lo va afegir ; « No tan sols déu juga a tirar els daus, sinó que a més els tira on no veiem».
Tindrà raó Stephen Hawking? Quin serà el final del nostre univers?? Al pas dels anys sembla ser que trobem raons cada vegada més irrefutables, com per exemple el Big Crunch, que suposa que el teixit del nostre univers és pla, i que actualment s'està estirant, per tant, hi haurà un moment que no podrà expandir-se més acabant amb tota mena de partícula mínima estirant-la, però també hi ha el Big Bounce, que no només prediu un final de l'univers, sinó que diu que aquest final seria un de molts i que poder aquest univers en què vivim sigui la part dos mil milions d'una llarga existència.

Una pregunta que d'alguna manera interessa molt és; si l'espai està en constant creixement què hi ha al seu voltant? En altres paraules també ens podem qüestionar que si nosaltres arribéssim al límit de l'univers què passaria? Cauríem? Actualment, sabem que el planeta terra és finit ( que no és infinit ) però que no està limitat per cap costat, és a dir, que si féssim un total de més de 40.000 quilòmetres en línea recta no ens endinsaríem a l'espai, sinó que tornaríem al punt de sortida. És aquest el motiu que si, segons teories, l'univers fós esfèric no cauríem en ningun buit.

Actualment hi ha milers de preguntes que els científics encara no han pogut respondre. Segons ells, tot depèn de les nostres creences i del que nosaltres vulguem pensar.

dijous, 11 de febrer de 2010

Etiquetes intel·ligents

Aquest nou invent que us proposem és perfecta per a gent despistada o per a aquelles persones que lluiten per tenir una vida més fàcil. Tracta sobre una etiqueta intel·ligent que t'avisa si el menjar que tens a casa està caducat o si té algun microbi maligne.

Aquestes etiquetes, a través del canvi visual perceptible fàcilment per l'ull humà, ens podran mostrar si el producte està contaminat o no en elevades proporcions microbianes mitjançant la reacció de l'indicador amb certs metabòlits volàtils tals com amoníac, amines biogèniques, àcid sulfhídric o àcids de cadena curta. ( Asseguren en aquesta pàgina ).
Així doncs, amb aquest sistema, no només el consumidor estarà totalment informat sobre la qualitat del producte ( principalment carn) a tota hora, sinó que també els grans distribuïdors de menjars, o inclús els mateixos supermercats, podran retirar productes que no estiguin en bon estat alimentós.

Trobar pegues aquest nou invent no és feina fàcil, en canvi, de avantatges en podríem dir moltes, una d'elles, i la més important, és que aquesta etiqueta detecta qualsevol mínim problema macrobiòtic, imperceptible per nosaltres, que podria afectar la nostra salut. Quan nosaltres, amb els nostres sentits, detectem que un aliment no és comestible perquè s'ha podrit, en realitat, és degut per una putrefacció molt avançada.

Aquest sistema, a Espanya, encara no ha sortit a la llum, però ja hi ha empreses que aposten per tetabricks que, la seva caixa, varia de color al llarg del temps fins quan caduquen
( com podeu apreciar en la imatge d'aquesta entrada ).

dilluns, 8 de febrer de 2010

La foto curiosa


Aquesta és la societat en què vivim?? Tan infidels són les dones com per haver-hi sis milions de cerques relacionades amb el nom de mi mujer con otro hombre??

Això ens fa pensar que les dones són més infidels que els homes? O simplement que Internet és ocupat de massa tonteries? Per tant, ens preguntem, aquesta és la societat en què vivim?

diumenge, 7 de febrer de 2010

Cuina amb impresora

Cada cop els enginyiers tècniques maten el seu temps buscant noves alternatives perquè ens sigui més fàcil i més còmode el fet de preparar els nostres àpats. L'últim superinvent que ha sortit a la llum és una impresora que produeix menjars de bona qualitat. Tot i que sembla increïble el fet de que una impresora ens pugui preparar el dinar així és, i és que aquesta impresora, anomenada cornucòpia, té un maquenisme senzill que comença amb unes llaunes de menjar, que mantenen els aliments freds i frescos.

Com podem comprovar té l'aspecte d'una impresora normal que nosaltres poguem tenir a casa nostra, el que la converteix en més curiosa i atrectiva que no pas poder efectiva.
Encara que de moment és solament un concepte, no està lluny de ser real doncs ja existeixen impressores 3D. Una mica que ha de notar-se en aquesta idea és el fet que podrém regular la qualitat dels nostres menjars com venen a ser els nutrientes i les calories, a més estalviaríem molt espai en la nostra cuina.

El seu funcionament és bàsic, quan nosaltres l'encenem els ingredients baixen per uns tubs, com els mateixos cartutxs de tinta, que dipositen les combinacions de menjar desitjades en recipients que mantindran frescos els aliments i de fàcil col·locació, a per exemple, la nostra nevera.

dijous, 4 de febrer de 2010

Pocaconya Un pessimista és un optimista ben informat

A vegades és depriment escoltar les notícies, tot i que expliquen l'actualitat, sembla que es dediquin únicament a fer conèixer les més depriments i les més catastròfiques. Deu ser per aquest motiu, que en Eduard Biosca, cansat d’aquest mal rollo, va crear la pàgina web Optimisme global, on tan sols llegiràs notícies bones ( només els titulars ) trencant la dinàmica de notícia depriment que donen a tota hora.
Què hi ha crisi financera?? Cap problema, perquè dintre de 30 anys el que recordarem d'aquests anys no serà la crisi financera, sinó que ha estat el moment en el qual la renda per càpita de països pobres es duplica, notícies per a pessimistes, millores per a optimistes.

El creador d'aquesta pàgina és en Eduard Biosca, no és ni escriptor, ni filòsof, ni psicòleg, ni psiquiatra, ni científic, ni economista, ni sociòleg, ni polític, ni pedagog, ni periodista, ni




Portada del seu llibre optimisme global
teòleg, ni paleontòleg. Però gràcies a que viu en el segle XXI es pot permetre el “luxe” de ser lector, oient i telespectador de debats, entrevistes, articles i reportatges de molts dels millors escriptors, filòsofs, psicòlegs, psiquiatres, científics, economistes, sociòlegs, polítics, pedagogs, periodistes, teòlegs i paleontòlegs. És partidari de que un pessimista és un optimista ben informat, i quina gran veritat que va dir en Antonio Mingote fa uns quants anys.

Accedint en aquesta pàgina podreu seleccionar les millors notícies, ( millors en sentit de ser bones ), mirar els seus vídeos, fer-se fan de la seva pàgina de Facebook, mirar el seu currículum, informar-se sobre el seu llibre, i moltes coses més...

Al preguntar-li per quina notícia destacaria d'aquest any va assegurar: Obama ha desbloquejat la investigació amb cèl·lules mare que Bush va vetar: vindran avanços fabulosos per a la humanitat!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Sòlid, líquid, gas i... plasma El quart estat de la matèria

S'ensenya a les escoles, i no és pas mentida, que els tres estats de la matèria són sòlid, líquid i gas, i que aquests tres estats són reversibles, és a dir, que de sòlid podem passar a líquid i al revés i que de líquid podem passar a gas i al revés. Però no creieu què falta algu més?? I així és, existeix un quart estat no tan conegut com els tres anteriors per la seva poca quantitat en el nostre planeta, que a la vegada és el més abundant en el nostre univers, anomenat plasma. Per tant, com dèiem, el plasma és considerat el quart estat de la matèria i està format per electrons lliures i ions ( àtoms amb càrregues elèctriques ) positius, el que el converteix amb un fluid que transporta l'electricitat, és a dir, que és conductor.

És curiós perquè és un fluid, el que fa que sigui proper al líquid, però també és conductor, el que li fa apropar una mica al sòlid per respondre a les característiques dels metalls, però és més aviat considerat com a un tipus de gas, a causa de les seves coincidències en la seva formació, i és per això, que hi ha gent que el considera simplement un tipus de gas.

Probable és que en aquests moments no trobem cap matèria que presenti ser plasma ( a part del televisor ), però ho són l'interior d'un tub fluorescent, el FOC, les boles de plasma, , les estrelles ( com ho és el sol ), l'aurora boreal, la ionosfera ( part de l’atmosfera ) i , entre altres més, els llamps que és un exemple de plasma present a la superfície de la Terra. Típicament, el llampec descarrega 30,000 amperes, a fins 100 milions de volts, i emet llum, ones radioelèctriques, raigs X i fins i tot raigs gamma .Les temperatures del Plasma al llampec es poden apropar als -245 graus centígrads.
El plasma no va començar a ser disciplinat fins a principis de 1800, fet que fa que la seva investigació sigui molt recent i que no se'n sàpiga tant com el líquid, el sòlid i el gas.