Un Disc Compacte, abreviat CD, pel seu nom en anglès , Compact Disc, és un disc d’alumini i plàstic que permet emmagatzemar una gran quantitat d’informació. Aquesta informació pot ser so, imatge, programes informàtics o algun altre tipus de dades. La informació es graba en la part d’alumini del disc i per llegir-la s’utilitza una llum làser.
Història:
Doncs va ser en 1979 quan les multinacionals Philips i Sony van presentar, per separat i en un entorn acadèmic i científic, el seus respectius prototips de disc compacte. Per evitar una guerra comercial com va succeir amb el vídeo, les dues multinacionals van iniciar les seves negociacions per treballar conjuntament en un prototip estàndard.
Fins l’any 1891 no van sortir els primers reproductors domèstics capaços de llegir discos compactes de les empreses Sony i Philips. Amb l’aparició dels primers dels primers reproductors les empreses discogràfiques van començar a gravar amb discos d’aquest format.
El disc compacte està format per varies capes superposades: la primera és de policarbonat, un material transparent que es fon a 300 ºC, a continuació es polvoritza sobre ella una finíssima pel·lícula d’alumini i, finalment, s’aplica sobre l’alumini una capa de vernís transparent que segella i protegeix el disc. Aquesta capa de vernís transparent correspon a la capa que sol serigrafiar amb dibuixos, títols i emoticones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada