Som fruits de la casualitat

Algun cop ens hem parat a pensar, que hauria passat si la meva mare aquell dia no hagués anat a aquell concert i no hagués conegut al meu pare ( en cada cas persona ), si els nostres pares no s'haguessin conegut nosaltres no existiriem. O amb més categories si la nostra avia aquell dia no hagués anat a treballar al camp i no s'hagués topat amb el que és el nostre avi, no existirien els nostres pares ni molt menys nosaltres. Per això és pot dir que nosaltres som el fruit del destí, som la creació de l'atzar, podem provenir d'uns 20 segons que pot durar una conversació "amorosa" o d'unes centéssimes que pot arribar a passar en un txoc. El destí juga amb les nostres vides, ara ens podem obsesionar amb que si de joves solters ens ofereixen uns amics anar a la discoteca i dir que no vols anar perquè no et ve de gust possiblament hauriem deixat de conéixer la que seria la mare o el pare dels nostres fills o l'avi o avia dels nostres néts.