Proclamar el títol d'aquesta entrada uns 500 anys enrere era d'heretgia ( traïció a la societat eclesiàstica ) i de xarlatà. El més normal era que a qualsevol persona de peu que defensés aquestes paraules se'l cremés a la foguera per contradir la teoria geocèntrica, que explica que el centre del sistema solar ( conegut llavors com a univers ) era la terra, però, amb una mica de sort, poder eren un reputat científic de l'època, al qual feien jurar amb la mà sobre la bíblia que només deia infàmies i que no tenia raó.
Doncs aquest últim cas fou el de Galileu Galilei. Conegut com a creador del telescopi, gran científic de l'època, para de l'astronomia moderna, i entre altres, defensor de que la terra no era plana i de que girava al voltant del sol. A principis del 1600, amb proves creïbles, defensava que la terra no era plana, ell ho argumentava dient que : quan un vaixell s'endinsava dins del mar primer desapareixia el buc i després ho feien les veles, o perquè en un eclipsi de sol la silueta de l'hombra és circular, i no plana.
Galileu fou molt respectat per uns, però ''odiats'' per uns altres, i aquests eren l'església, qui defensava amb textos bíblics i teories d'un egipci anomenat ptolomeu que la terra era un únic centre de l'univers i que els altres astres ( inclús el sol ) orbitaven al seu voltant.
Així doncs, l'església va convocar a Galilei després de que aquest s'hi negués en varies ocasions mitjançant l'excusa d'alguna malaltia que potser ni sofria, però el fet fou que finalment va declarar amb la mà a la sagrada bíblia de que deia infames, i que si tornava a fer-ho seria castigat sota pena presonera.
No obstant, tot jurament bíblic no feria canviar la mentalitat i la idea que tenia Galilei segons el nostre univers, així que ( segons un escriptor italià testimoni del jurament ) just després de jurar va dir en "veu baixa" ; «Eppur si muove» ( que significa : i tanmateix es mou ).
Durant molts anys, l'església va amagar al públic textos corresponents a Galilei i altres científics defensant aquestes teories fins que el papa Joan Pau II va agafar el càrrec, qui pensava que l'església no devia haver castigat a Galileu i encara menys amagar documents a la població.
És probable que Galileu fos un afortunat, ja que un científic amic seu, fou cremat per dir que com el nostre sistema solar n'hi havia molts en l'univers, que aquest era infinit i que poder evitaven en altres planetes éssers superiors a la raça humana ¿¿ Tenia raó ??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada