Ipod, la generació de l'ordinador pòrtatil...

L'Ipod, és un petit ordinador portàtil capàs d'emmagatzema molts GB de música, imatges, vídeos... Sé que vosaltres ja sabeu tot això i si valorem amb un 10 les funcions d'aquest PC també hem de valorar amb un 10 un MP4, un MP3, un Discman... fins al punt de donar les gràcies al Cassette ( paraula francesa ) , i és que si no fos per ell no hi hagués hagut discos, discmans, Mp3...

El Audiocasete Compacte és un mitjà per al magatzematge d'àudio que va ser introduït a Europa per l'empresa Philips en 1963, i als Estats Units en 1964, sota marca registrada amb el nom de Compact Cassette. Encara que havia altres sistemes de cartutx de cinta magnètica en aquest llavors, el Casete Compacte va arribar a ser dominant com resultat de la decisió de Philips (en resposta a la pressió de Sony) de llicenciar el format gratuïtament. Es va convertir llavors en una alternativa popular i re-grabable al disc de vinil durant els anys '70.

60 és un bon nombre, però millor el 100...

Aquesta és la entrada 60! I com a tal m'agradaria compartir algunes coses d'aquest blog amb vosaltres. He estat pensant i he cregut que a ningú de vosaltres els hi aniria malament tenir 7500 imatges, ja que la majoria d'imatges que es publiquen en aquest blog són tretes d'una "estimada" pàgina web que, com he dit abans, compté 7500 imatges molt boniques.

Les podeu utilitzar per posar-les al Msn, al metroflog... Només és un detallet.

Gràcies! I ara a per les cent entrades! La pàgina és: wydblog.com

Starbucks, la nova generació?

Si nosaltres ens mirem malament o d'altre manera els restaurats com els del Kebab, els xinos i de països orientals també hauriem de pensar que bars com el McDonalds o inclús un simple Frankfurt també provenen de cultures diferents. El que passa és que ens hem acostumat tant a aquests menjars que ja ens els hem fet propis, i sinó espereu-vos a veure d'aquí un temps qui discrimina el menjar Xinès.

El que és molt extrany és que cadenes com l'Starbucks, que arrassa als Estats Units, no hagin arribat, amb abundancia, a Catalunya, d'aquests pocs centres que hi han a Catalunya un es troba al costat de la sagrada família. En aquesta entrada m'agradaria parlar una mica sobre l'Starbuks, que seguramen no trigarà gaire a arribar a les nostres terres.

Starbucks obria el seu primer centre l'any 1970, el nom provenia de la famosa novela Mobby Dick de Henry Melville. Fins als anys 90 que Starbucks no obre les seves portes a altres països, principalment pels Estats units i després per la resta del món. Actualment Starbuks compte amb 9200 establiments.

Si t'agrada el cafè, l'Starbucks és el teu lloc.

Vés a pendre el vent!!!

Mai millor dit tots podem anar a pendre vent. Però en el bon sentit de la paraula a causa dels forts vents que aquest últim dia ha arrassat tot Catalunya. Vents què, a Galícia han superat els 200 km/h i jo calculo que a les terres de Molins de Rei poden haver arribat als 100 km/h, i jo a tots els Molinencs i d'altres pobles que viviu en centre ciutat us he de dir que sou uns afortunats.

Com molts sabeu jo visc a la rierada i a causa de les destrosses succeïdes no puc reconéixer la meva localitat. Més de 400 arbres partits per la meitat, què, gràcies a l'ADF s'han pogut retirar i deixar pas als cotxes.
Puc assegurar que a cap casa de la rierada hi ha corrent, sinó és perquè estem utilitzant les burres ( generadors de corrent que funcionen amb Gasoil ).
Tota la Rierada hem passat por, els arbres queien sobre les cases i els cables d'electricitat han estat partits, el que representa, més o menys, un mes sense corrent.

La independència: Les ciberguerres mundials...

Últimament s'ha tocat molt el tema a sobre la independència com la del Tíbet o inclús la de Catalunya. Però la pregunta és: Som independents?

Com a joves que som sempre diem què visca la independència de Catalunya! però simplement diem això perquè associem el fet de no voler la independència com a "PePero" ( del PP ) i tots sabem que no som del PP, a part de que està molt criticat també s'acussa al PP com a vot ocult.

Si t'hi fixes al PP li convendria la independència de Catalunya, ja que la majoria de vots catalans es destinen al socialistes i, segons les enquestes, si catalunya no votés a les generals Mariano Rajoy seria el president d'Espanya.

També cal aportar, com he dit abans, que si a l'institut, o qualsevol altre lloc, s'enteren que no vols la independència per catalunya.... Ets home mort!! Doncs corre el rumor què al llarg del temps tothom voldrà la independència.

S'envia una postal a si mateix i la rep quinze anys després....

Aquest és el curiós cas d'una postal que va ser enviada per un jove fa quinze d'anys ( actualment l'home té 33 anys ) des de Praga amb destinació Croàcia amb les signatures dels seus companys, que com a record del viatge, s'envià a si mateix, i sorprenentment la va rebre fa uns dies a la seva bústia, després de trigar tres lustres en recórrer 620 kilòmetres que separen les dues capitals europees.

L'homè, sorprès, es va pensar que aquella postal la van enviar els seus companys de viatge des de Praga per celebrar quinze anys d'aquell esdeveniment, a l'home li extrenyava que no hagués sigut convidat.

Un treballador de correus afirma que en el extranger, en aquell temps, amb els nous països de la desintegració de Yugoslàvia duria haver algun problema de destinació.

Chupa Chups

Entre els anys 1956 i 1957 el català Enric Bernat va tenir l'idea de posar-li un pal a un caramel per dues simples raons: el major consumidor de caramels es el públic infantil i aquest acostumbrava a treure's el caramel de la boca amb la mà.
A l'any 1958 va introduïr al mercat español el producte amb nom de "Chups". Al mateix any, un eslogan publicitari de la marca deia "chupa Chups" i així va ser com va adaptar el nom de Chupa Chups.
A l'any 1995 Chupa Chups va ser el primer caramel amb pal consumit al espai.
Amb la vista fixada als mercats exteriors, l'empresa va decidir posar un nou logotip per atraure als estrangers, per això va decidir contactar amb l'artista Salvador Dalí per crear el nou logotip. Aquest va tenir la idea de posar una margarida que vorejés el nom, i així es com coneixem tots el logotip de Chupa Chups.
Al juliol de 2006, l'empresa italo-holandesa Perfetti Van Melle arribava a un acord amb els hereus d'Enric Bernat (mort al desembre de 2003), per a adquirir la majoria del capital de l'empresa Xucla Chups.
L'any passat, Chupa Chups va fer el seu 50 aniversar i ho va celebrar fent diversos events com per exemple, l'11 de febrer a les ciutats van repartir més d'un milló de Chupa Chups junt amb l'ajuda del pilot espanyol Jorge Lorenzo.

TOTS DONEM GRÀCIES AL MESSENGER!!

El messenger és un programa de missatgeria instantànea amb el que podem parlar amb tots els nostres contactes amb els que podem compartir música, textos, fotos, vídeos...

Doncs aquest programa va ser creat l'any 1999 va ser disenyat per sistema Windows per Microsoft. Recentment es va introduir el nom Windows Live Messenger en una de les seves últimes versions, la 8.0, en què ja es coneix la nova versió Windows live messenger beta.

Doncs com déiem abans el Messenger es va crear l'any 1999 amb la versió Windows Messenger 1 el 22 de juliol , inclia les coses bàsiques com el text simple i una llista de contactes, a poc temps després, el 16 de novembre del mateix any amb el Messenger 2 i el gran pas va ser amb el Windows Messenger 3 creat el 29 de maig de l'any 2000 on podies transferir arxius del PC.

Fins a l'actualitat el Messenger ha pogut desenvolupar sistemes perquè amb el teu contacte puguis jugar a Escacs, cartes, dames...

Puc assegurar que el Messenger és el programa amb que més temps invertim.

La construcció de dibuixos per l'ordinador

Molts sabem que actualment les pel·lícules, com per exemple de producció Píxar, estan fetes per l'ordinador, fetes amb estructures de filferro virtuals.

Doncs com déiem en anteriors entrades el fet de que ara et dibuixi l'ordinador ha fet perdre, fa anys, a molts llocs de treball a dibuixants que cobraven pel simple fet de fer dibuixos, dibuixos i més dibuixos. Però, evidentment, que les persones que van crear el primer ordinador Píxar no van pensar en els llocs de treball que es perdien sinó en que el fet de treballar amb l'ordinador significava més qualitat.

Com podeu veure en la imatge el pas de la construcció "de filferro" ens porta a aconseguir un resultat excel·lent ( és una escena de la pel·lícula 'Monstruos S.A.' de Píxar ), o en l'altre imatge observem la meitat d'un cotxe amb 'filferro' i després amb el color posat.

Què és el que utilitzem més i menys?

És extraordinari dir que només utilitzem el 10% del nostre cervell, ja que és cert m'agradaria que ens poguéssim imaginar com s'hauria desenvolupat l'espècie si poguéssim posar en funcionament el 50 % del nostre cervell. Dic això ja que en la nostre vida molts cop sembla que el que utilitzem menys és el cervell.

Sabies que de tot el que consumim a la nostra vida el que ho fem amb més abundància és la llet? I el que més em va sorprendre és que ( vaig veure en un reportatge ) només consumim 12 pots de xampús a la nostra vida, sorprès?

El fet, tornant al tema del principi, és que si posséssim a servei el 50 % del nostre cervell aconseguiriem més responsabilitat, tant en el volant, en les begudes... Aconseguiriem menys morts, i un món millor.

Un viatge a l'espai... ?

Actualment el fet de viatjar a l'espai sinó ets un estronauta és un privilegi dels quals només es poden permetre millonaris. És lògic saber que un viatge a l'espai amb un transbordador d'una capacitat de 5 a 7 persones costa molts diners. Doncs la veritat és que sí, la gent passa de pagar 300 euros per anar a París per pagar 200.000 euros i anar a l'espai.

Però anar a l'espai implica tenir una moral molt alta. Pel simple fet de pagar una xifra molt elevada i perquè anar a l'espai té els seus riscos.

Però jo puc assegurar que és molt més probable que dos cotxes xoquin que no pas que caigui un transbordador especial.

Entre els afortunats que aniran ( o han anat ) a l'espai es troba un Espanyol, més concretament un Català, Xavier Gabriel, propietari de l'administració de loteria LA BRUIXA D'OR.

El cinema i la seva història

En una pel·lícula el moviment continuo que es veu en la pantalla es una il·lusió. El nostre cervell humà recorda cada imatge una dècima de segon després de que hagi desaparegut, és un efecte dominant persistent de visió. Quan apareixen dues imatges de successió ràpida, la visió fa que la primera s’integri amb la segona, el que sembla reproduir una única imatge en moviment. En el cinema es projecten en la pantalla uns 24 quadres ( imatges estàtiques ) per segon; aquests s’integren, creant una il·lusió d’una imatge continua amb moviment, es a dir, una pel·lícula.

Doncs com he dit abans no sempre el cinema ha sigut igual. El cinema pioner va ser inventat per George Eastman ( 1854- 1932 ) va portar la pel·lícula flexible al mercat el 1889. Un any més tard, William Dickson ( 1860 – 1935 ), ajudant del inventor Thomas Edison, dessarrollà un forma de moure aquesta pel·lícula a través de càmeres i projectors. La primera pel·lícula es va projectar al públic de Paris l’any 1895, les primeres pel·lícules només tenien 16 quadres per segon, el que semblava vacil·lar per la pantalla i no pas reproduir una sola imatge continua.

Doncs bé, per sort ara les pel·lícules han anat millorat, fins arribar al punt en fer veure al públic com un drac es menja a una persona. Actualment fer-ho sense ordinadors seria impossible ja que cap actor voldria ser menjat per un drac inexistent. Moltes pel·lícules utilitzen l’ordinador per generar imatges ( IGC ) per crear efectes diferents. Doncs aquestes estructures a l’ordinador estan formades per una espècies de filferro al qual equival al esquelet del personatge. Després s’agreguen els músculs al esquelet digital, es coloreja i s’afegeixen els detalls.

Punts:
. Per fer una pel·lícula de dibuixos es necessiten 65.000 dibuixos.
. La majoria de filmacions es fan en pel·lícules de 35 mm, però les que es projecten a L’IMAX estan grabades en 70 mm, en el que els quadres són deu cops més grans del normal. . La primera pel·lícula amb so es deia el cantant de Jazz.

El CD, en sabem molt poc d'ell....

Un Disc Compacte, abreviat CD, pel seu nom en anglès , Compact Disc, és un disc d’alumini i plàstic que permet emmagatzemar una gran quantitat d’informació. Aquesta informació pot ser so, imatge, programes informàtics o algun altre tipus de dades. La informació es graba en la part d’alumini del disc i per llegir-la s’utilitza una llum làser.

Història:

Doncs va ser en 1979 quan les multinacionals Philips i Sony van presentar, per separat i en un entorn acadèmic i científic, el seus respectius prototips de disc compacte. Per evitar una guerra comercial com va succeir amb el vídeo, les dues multinacionals van iniciar les seves negociacions per treballar conjuntament en un prototip estàndard.

Fins l’any 1891 no van sortir els primers reproductors domèstics capaços de llegir discos compactes de les empreses Sony i Philips. Amb l’aparició dels primers dels primers reproductors les empreses discogràfiques van començar a gravar amb discos d’aquest format.

El disc compacte està format per varies capes superposades: la primera és de policarbonat, un material transparent que es fon a 300 ºC, a continuació es polvoritza sobre ella una finíssima pel·lícula d’alumini i, finalment, s’aplica sobre l’alumini una capa de vernís transparent que segella i protegeix el disc. Aquesta capa de vernís transparent correspon a la capa que sol serigrafiar amb dibuixos, títols i emoticones.

Què és el parkour?

Segurament que vosaltres ja sabeu què és el parkour, però segurament que en sabeu molt poc.

Es tracta d'una disciplina física d'origen Francès en el que els participants tracten de superar tots els obstancles urbans que es troben al seu pas de la manera més ràpida, fluida i tècnica posible. Molta gent s'ho prèn com un esport que podria anar fins-hi tot a les olimpiades, però cal dir-lis que continuïn somiant ja que també la majoria de persones el tracten com una activitat de més alt risc que d'altre cosa.

Els seus participants es denominen traceurs ( traçadors en francès ).

Doncs el parkour va ser creat fa 15 anys per dos joves, Sebastian Foucar i David Belle, que amb la falta de parcs al seu poble van agafar el seu poble com un terreny del seu joc. El parkour compta amb tots els seus moviments ( "180, tic-tac, gato, pasa-murallas... )